Suplement

Economia

Energètiques revolucionades

Joan Carles Arredondo
7 de setembre de 2019

Les companyies energètiques s’han posat en peu de guerra. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha proposat una rebaixa per la retribució fixa que reben aquestes companyies per cobrir alguns costos fixos de transport i distribució, els coneguts com a peatges. La proposta suposaria una retallada d’aproximadament un 7% sobre els 7.000 milions d’euros que les elèctriques reben cada any. El percentatge encara seria més gran en el cas de les companyies de gas.

Els peatges suposen més d’un terç de la factura elèctrica, però s’han de tenir presents algunes consideracions abans de començar a celebrar que el rebut de la llum dels consumidors baixarà proporcionalment a la retallada que proposa l’organisme regulador. En primer lloc, els costos de distribució i transport només són una part dels peatges. Hi ha d’altres retribucions fixes la gestió de les quals correspon al govern, i no a la CNMC. En segon lloc, la metodologia del càlcul té aplicacions diferents segons les hores de consum, de manera que no tindrà una repercussió uniforme en la factura. En tercer lloc, els càlculs del regulador situen la rebaixa mitjana per al consumidor domèstic en un 3% (un 6% en l’industrial) en el cas de l’electricitat (amb més alegria per als consumidors de gas, amb rebaixes mitjanes del 10% per als particulars i del 20% per als industrials). I, encara, en quart lloc, tot plegat encara ha de passar per un procés de negociació que, molt probablement, deixarà aquestes reduccions mitjanes en percentatges més ajustats.

No es fa gaire estrany llegir que les empreses energètiques han posat el crit al cel i, de fet, han anunciat al·legacions contra les mesures plantejades en el període previst que acaba, precisament, a principis d’aquest mes. Les companyies, i els seus altaveus, s’han apressat a remarcar els greus perjudicis que suposen aquestes retallades. De fet, no parlen de retallada: ha fet furor el concepte destralada, perquè es faci evident que és una mesura brutal i injusta.

Les companyies energètiques tenen, certament, entre les seves despeses el cost de transportar l’energia d’un punt a l’altre i d’acabar-la distribuint fins al punt final. Per aconseguir que cada casa o que cada empresa pugui tenir llum o calefacció o aigua calenta calen unes xarxes que han suposat inversions que s’amortitzen en part a través d’aquests peatges. És convenient aclarir que el mètode de càlcul, generalment poc comprensible i no sempre transparent, s’ha fet dins d’un marc regulatori públic. No deixa de ser sorprenent que les elèctriques, i els seus altaveus, posin ara el crit al cel contra les regulacions públiques. No s’hi val a amagar que hi ha regulació pública quan és favorable per a les empreses i carregar contra les mateixes regulacions públiques –convertint-se en liberals de saló– quan aquestes es giren en contra. Perquè hi ha, també, un altre fet que sovint s’amaga: bona part de la xarxa es va fer amb diners públics i va passar al sector privat amb unes fórmules de privatització de transparència qüestionable ja des de l’origen.

L’efecte sobre les empreses serà de l’ordre d’uns 500 milions d’euros a l’any. Una xifra gens menyspreable, però que s’ha de posar en un context de grans beneficis per a alguns dels operadors. Les empreses associades a la patronal Aelec (abans Unesa) han tingut beneficis agregats propers als 3.000 milions d’euros en el primer semestre d’aquest 2019. No sembla, doncs, que una reducció dels ingressos de l’ordre d’un 7% en el que suposa una tercera part dels ingressos faci trontollar necessàriament aquestes grans empreses.

Les actuacions d’aquestes mateixes companyies han estat font de controvèrsia permanent, perquè els rebuts energètics que es paguen a l’Estat espanyol es troben entre els més cars d’Europa, per als consumidors domèstics i també per als industrials. En aquest sentit, es pot considerar raonable que un organisme que vetlla perquè les actuacions dels mercats siguin més beneficioses per als consumidors busqui fórmules per abaratir les factures.

A més, un rebut de la llum tan elevat és un entrebanc per a la competitivitat. La patronal Pimec ha alertat en un informe que els preus que paguen les petites i mitjanes empreses i els autònoms a Catalunya són un 36% més alts que els de la resta d’Europa, un diferencial que es redueix per a empreses amb consums més elevats, el que vindria a equivaler a un sistema elèctric poderós amb els febles i feble amb els poderosos. Si es vol un marc que faci més competitives les empreses, els ajustaments a la baixa dels peatges elèctrics apunta en millor direcció que el manteniment de la realitat actual.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *