Suplement

Alegria interior

  • Compartir

Entenem les nostres emocions?

Eulàlia Robert
1 de juliol de 2021

Sovint tenim creences sobre les emocions. Per exemple, podríem creure que hi ha “emocions positives i emocions negatives”. O podríem creure que “per prendre bones decisions, hem de controlar les nostres emocions”. Això implicaria creure que “podem controlar les nostres emocions”. Aquest tipus de creences segurament fa més complexa la gestió de les nostres emocions.

Actualment, a la nostra societat, moltes persones no hem après de petits a entendre i gestionar les nostres emocions. Per sort, això està canviant i actualment hi ha molts parvularis i escoles en què s’ensenya i es practica a entendre i expressar emocions.

Per entendre les nostres emocions, em refereixo a identificar el que estem sentint, em refereixo també a ser conscients de com el nostre cos expressa aquesta o aquestes emocions, em refereixo també a comprendre el possible origen d’aquestes emocions, em refereixo a identificar el que les dispara i també em refereixo a saber com trobar una forma d’expressar-les i realitzar aquestes adaptacions per sentir-nos millor amb nosaltres mateixos i amb els altres.

En alguns casos pot ocórrer fins i tot que ni tan sols ens adonem que s’han despertat emocions i el que percebem és confusió, falta d’enfocament o falta de motivació.

En el moment en què es desencadena una emoció i en som conscients, podem parlar d’aquesta emoció, posar-li una etiqueta. En aquest moment parlem de sentiments.

És freqüent que la família d’emocions que ens és més senzill identificar sigui la de l’enuig, la ira, la fúria o la ràbia. Podem sentir que “estem a punt d’explotar”, ser conscients que les nostres mans es tanquen en punys i haguem de contenir-nos per no “deixar anar els nostres impulsos” i no aixecar la veu. Potser amb el temps hem après a comptar fins a cinc i “deixar que passi” aquest impuls inicial i callar.

Tant si hem après a comptar fins a cinc, com si ens hem deixat portar pels nostres impulsos, és probable que no ens sentim bé del tot. Després d’actuar impulsivament, és possible que ens sentim culpables o avergonyits i si hem comptat fins a cinc i hem callat potser sentim que callar no és la solució.
Sovint sol passar que es “desencadenen diversos tipus d’emocions gairebé simultàniament”.

Per exemple, em puc enfadar amb un company o companya de feina, però a més puc sentir decepció perquè no m’esperava una determinada actuació seva o, potser, sento impotència i frustració perquè aquesta situació es repeteix una i altra vegada i no sé com aturar-ho.

I, llavors, què fem amb tot això?

Un primer pas és aprendre a sentir, ser conscient del que ens passa. Sentir emocions no només no és dolent, sinó que és natural en tots els éssers humans.

Comprendre les nostres emocions requereix un cert entrenament. Trobar diàriament moments de calma, de silenci exterior per poder escoltar-nos, és gairebé tan necessari com menjar o dormir. Des d’aquests estats més serens ens podem fer preguntes del tipus: podria identificar aquelles conductes que més m’enfaden? Quin significat tenen aquestes conductes per a mi? Què és el que no m’agrada? Què és important respectar en aquesta situació? Com podria expressar això que sento?

I a continuació és important posar-ho en pràctica: expressar el que sentim, el que és important per a nosaltres i el que necessitem d’altres persones.

Potser és més fàcil del que sembla.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *