Suplement

Ets i uts

Ep, no siguis tan ganso!

CNL Osona
11 d'agost de 2020

La lentitud se sol associar a la vellesa, al decaïment, a la decrepitud, a la fi dels nostres dies; però també al deteniment, a l’observació acurada, a la contemplació, a menjar sense presses (no pas *slow food), al ioga i a un estil de vida més sa del que portem en general. No se sol veure com a virtut, com ja veureu en els sinònims de lent(a) que us mostrarem.

Una persona lenta pot ser també calmada (o calmosa), flegmàtica i pausada. No necessàriament, és veritat, però en segons quins contextos semàntics poden funcionar com a sinònims. Tenim igualment parsimoniós, però aquest adjectiu té un valor negatiu, es diu d’aquell que és massa lent. I pot tenir un significat més positiu, que és el de ‘moderat en les despeses’.
De vegades, la lentitud es relaciona amb la desgana, la indolència i la mandra. Per això diem d’una persona que amb excuses ajorna l’execució d’una cosa i que triga massa a fer-la que és cançonera (o gansonera), gansa, ronsejaire, morosa, remisa o ronsa, però no pas *remolona.

Com en el cas de ràpid, lent també pot fer d’adverbi i significar ‘lentament’: “El Jaume corre molt més lent que tu”. I acabem aquest escrit amb una dita que diu: “A poc a poc, s’encén el foc”, és a dir, convé fer les coses amb calma i sense precipitació.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *