Suplement

Els millors minuts de la nostra vida

  • Compartir

Facinerosos

Jordi Remolins
15 de setembre de 2022

Si em demanessin 10 pel·lícules comercials del cinema dels últims trenta anys que excel·leixin sobre la resta, segur que no hi faltarien ni Cadena perpètua (Frank Darabont, 1994) ni Mystic River (Clint Eastwood, 2003). I segurament que la primera té més mèrit que la segona, no perquè sigui necessàriament millor sinó perquè està basada en una novel·la del plom de Stephen King, mentre que Eastwood va utilitzar una obra del gran Dennis Lehane (1965) per crear una de les diverses obres mestres que formen la seva filmografia com a realitzador.

Segurament va ser gràcies a Mystic River que un dels regals que vaig demanar ja fa uns anys per Sant Jordi va ser un dels llibres de Lehane, Ese mundo desaparecido, esperant trobar-hi l’espurna que inflamava la pel·lícula sencera protagonitzada per Sean Penn, Tim Robbins i Kevin Bacon. I per alguna d’aquelles raons que sovint se’ns fan inexplicables, i que potser tenen a veure amb l’acumulació de tanta literatura excel·lent per descobrir i que se’ns faria inabastable ni que visquéssim cent vides, vaig tenir el llibre esperant-me durant anys, fins que ara fa un mes vaig agafar-lo amb més aviat recança, per adonar-me de l’error que estava cometent.

Dennis Lehane és un artesà de la literatura negra, a l’altura d’un Elmore Leonard o un James Ellroy. A Ese mundo desaparecido (World Gone By, 2015) hi desenvolupa la darrera part d’una trilogia iniciada amb Cualquier otro día i Vivir de noche, protagonitzat pel gàngster Joe Coughlin. A la novel·la s’hi narra la solitud dels mafiosos, que no poden confiar ni en els seus amics més propers, el retorciment ètic i mental del protagonista per la forma com ha aconseguit la fortuna, i la mala consciència per com exposen també la seva família a unes conseqüències que a principis de la dècada dels quaranta només podien ser funestes. L’autor ho sap explicar amb suficient destresa, i intercalant notables relats paral·lels a la història principal, com perquè els dits se t’enganxin a les pàgines i desitgis que la teva vida no tingui cap altra obligació que no sigui la de continuar llegint.

El llibre, que per moments em va recordar les millors obres del mestre William Riley Burmett, és només una baula més en una trajectòria que, a banda de Mystic River i aquesta trilogia, també compta amb la novel·la adaptada al cinema pel director Martin Scorsese Shutter Island. Segur que no serà l’últim que em gratificarà un grapat d’hores de lectura.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.