Suplement

Cinema

  • Compartir

Fins a l’infinit i més enllà

Joan Millaret Valls
29 de juny de 2022

La cèlebre joguina Buzz Lightyear, associada a la cèlebre frase, “fins a l’infinit i més enllà”, i que formava part dels jocs dels nens de la franquícia Toy Story, pren el vol en solitari protagonitzant una espècie de preqüela del primer Toy Story. Aquesta aventura espacial d’animació per descobrir l’origen de Lightyear (amb veu de Chris Evans en la versió original), un spin-off de Toy Story, ha estat realitzada pels estudis Pixar i Disney i dirigida pel debutant Angus McLane.

Lightyear, guardià espacial, acompanyat d’Alisha Hawthorne i un pilot novell, Featheringhamstan, aterren en un planeta desconegut que sembla habitable. Però durant la seva expedició d’exploració descobriran un entorn hostil quan apareixen uns tentacles que t’agafen amb força i t’arrosseguen sota terra. En intentar fugir a correcuita, quedaran atrapats en aquest planeta després de patir un accident durant l’enlairament. Atrapats en aquest nou món, la tripulació de la nau comença a construir assentaments provisionals, tot esperant tenir la nau a punt per poder fugir.

Un temps d’adaptació i colonització que l’heroi espacial Lightyear aprofita amb temptatives solitàries, tot experimentant amb el combustible hiperespacial, intents que sempre acaben en fracàs. No obstant això, el més complicat és que es troba que al seu retorn tothom ha envellit uns quatre anys. Aquests reiterats vols hiperespacials, que el fan saltar momentàniament al futur, fan que quan torni pugui observar amb recança totes les successives etapes evolutives de la seva millor amiga, Alisha: el seu casament, la seva maternitat, el seu envelliment, la seva mort i, després, com creix la seva descendència.

Però quan Lightyear aconsegueix reeixir amb la hipervelocitat, fet que els permetria abandonar definitivament el planeta, ara no pot aterrar al camp base, ja que els seus companys han activat un escut protector per defensar-se del setge d’uns robots comandants per un misteriós Zurg. Condemnat a la intempèrie, Lightyear troba un tercet de revoltats contra els robots, un grupuscle d’allò més singular, un grup heterogeni d’arreplegats, però de provada eficiència i, entre els quals, sorgeix la guerrera Izzy, neta d’Alisha.

A partir d’aquí el film entra en el terreny de les paradoxes temporals i comença una altra pel·lícula més enrevessada i menys interessant, que porta Lightyear a lluitar contra una versió de si mateix en un temps futur. Una cinta d’animació de ciència-ficció molt encertada tècnicament i visualment, també una proposta divertida i simpàtica, amb moments molt ben trobats, com tot allò que té a veure amb un gat robot, Sox, regal pòstum d’Alisha a Lightyear. Aquest film, que en les seves giragonses pel metavers crec que despistarà els més menuts, incideix també amb un cinema de valors com la defensa de les relacions de parella del mateix sexe, la refutació de l’individualisme èpic i estèril i, en definitiva, un alegre cant al treball en equip. Per acabar, cal recordar que aquest film està disponible també en versió doblada en català en alguns cinemes.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *