Suplement

Fonts

Fonts amb ressò literari, la font del Covilar

Xavier Roviró i Carme Rubio
6 de setembre de 2018

La Font del Covilar es va convertir en un dels indrets més literaris de Catalunya, per haver estat aquest lloc on Joan Maragall es va inspirar per compondre «La vaca cega», un dels poemes més populars de la literatura catalana. L’anècdota és coneguda: Maragall estiuejava a Sant Joan de les Abadesses amb la família i, un dia, en aquesta font va veure una vaca que s’acostava a beure aigua i es va adonar que era cega. Després, el poeta va convertir aquell moment en una de les seves poesies de més renom. La vaca tenia per nom “Bonica”.

DESCRIPCIÓ

La Font del Covilar es recolza en un marc de pedres encastat a un mur. És una font rústica, més aviat petita, amb el broc —avui totalment cobert d’una espessa capa molsosa— que raja damunt una pica semicircular que s’aixeca uns pams de terra i que, per deixadesa, també està recoberta de molsa. Al cantó esquerre de la font s’alça el monòlit de pedra que reprodueix el poema. Gairebé abandonat, tot el lloc es troba en un estat de deixadesa. La font, que va viure altres temps envoltada de la vitalitat que transmetien els vilatans i els estiuejants que hi anaven a beure aigua i a passar l’estona, avui és una clara imatge de decadència. La manca de cap senyal que indiqui el seu emplaçament expressa l’oblit en què ha caigut la font i tot el que significa a nivell cultural. Per accedir-hi, s’ha de travessar l’entrada d’un antic casal força ruïnós i avançar fins a la part posterior de l’edifici. Encara hi ha indicis d’alguna mena d’activitat ramadera, perquè continua havent-hi bestiar. Per arribar a la font, cal desconnectar una tanca i seguir el camí, vorejant el casalot per la part de darrere, fins a arribar a la petita esplanada envoltada d’arbres on es troba la font, a uns trenta metres de la tanca. Un bon lloc per recuperar.

COM ARRIBAR-HI

El trencant de la font es troba a la carretera de Camprodon a poc més d’un quilòmetre i mig del centre del poble. Seguim el passeig del Covilar i haurem de caminar un petit tram per la carretera fins al trencant del mas del Covilar, ja està indicat. Passem entremig dels edificis que conformen el mas i ja trobem el camí de la font situada a pocs metres passada la casa.

LA VEU DEL POETA

La vaca cega

Com a bon poema modernista, «La vaca cega» conté una càrrega de simbolisme que va més enllà del seu significat literal. Es pot interpretar que Joan Maragall representa la idea de natura a partir de la imatge d’un animal que ha estat ferit per la mà de l’home. D’alguna manera, el cop de roc que el vailet va llençar va desestabilitzar un ordre latent, una harmonia de lleis no escrites que l’ésser humà per ignorància, desídia o maldat va transgredir. I la iniquitat que implica aquesta acció té la capacitat de transformar l’element inconscient de la natura, és a dir, la vaca, en una consciència tràgica, a la manera humana, que almenys durant uns segons clama justícia al cel amb la força d’un gest.

Topant de cap en una i altra soca, / avançant d’esma pel camí de l’aigua, / se’n ve la vaca tota sola. És cega. / D’un cop de roc llançat amb massa traça, / el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre / se li ha posat un tel. La vaca és cega. / Ve a abeurar-se a la font com ans solia; / mes no amb el ferm posat d’altres vegades / ni amb ses companyes, no: ve tota sola. / Ses companyes, pels cingles, per les comes, / pel silenci dels prats i en la ribera, / fan dringar l’esquellot mentres pasturen / l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria. / Topa de morro en l’esmolada pica/i recula afrontada… Però torna / i abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa. / Beu poc, sens gaire set… Després aixeca / al cel, enorme, l’embanyada testa / amb un gran gesto tràgic; parpelleja / damunt les mortes nines, i se’n torna / orfe de llum, sota del sol que crema, / vacil•lant pels camins inoblidables, / brandant llànguidament la llarga cua.

Poesies (1895)

  • Compartir