Suplement

Sound and Vision

George Harrison: Living in the Material World

Solé
29 de març de 2019

Martin Scorsese ha afegit al currículum espatarrant de llargmetratges una més que encomiable producció de documentals, en la qual s’ha revelat com un cronista musical majúscul. Ens ha portat a l’emotiu comiat de The Band (The Last Waltz, 1978), a sobre de l’escenari amb els Stones (Shine a Light, 2008) i ens ha explicat com ningú la història d’un mite (Bob Dylan: No Direction Home, 2005, guanyador d’un Grammy). El 2011 va repetir el format biogràfic amb George Harrison: Living in the Material World, un documental deliciós que reivindica l’aportació humana i musical de Harrison als Beatles, l’alliberament que va suposar el final del grup i el posterior desplegament de tot el seu univers artístic i espiritual en l’etapa en solitari.

Al llarg de més de tres hores, Scorsese s’esplaia a explicar la història completa de Harrison, que va ser prematur en tot: va entrar als Beatles quan només tenia 17 anys i es va morir quan només en tenia 58, víctima d’un càncer de pulmó. Tot el que va passar entremig se’ns explica amb imatges d’arxiu i entrevistes que són or pur: entre el material videogràfic (sobretot de l’època Beatle) hi ha moltes imatges molt potents, inèdites o poc conegudes, com el moment en què el protagonista signa els papers de dissolució del grup, trist, emprenyat i amb pressa perquè tot s’acabi de seguida. Pel que fa als testimonis, Déu n’hi do, també: entre d’altres, Paul McCartney, Ringo Starr o Eric Clapton, amb qui va mantenir una amistat llegendària i a qui va adreçar les últimes paraules en aquest món. El documental també ofereix quelcom que el fa excepcional: la història dels Beatles explicada a partir del membre més discret, sempre a l’ombra dels talents, egos i carismes colossals de Lennon i McCartney, al voltant dels quals ha pivotat quasi sempre la narrativa sobre el grup.

George Harrison: Living in the Material World és el retrat d’un músic meravellós però sobretot, d’una bona persona; amb els seus defectes i moments foscos, és clar, però tota la pel·lícula desprèn una tendresa i un afecte molt en ressonància amb el caràcter de l’exbeatle: un ésser essencialment espiritual que va buscar sempre la manera de comprendre, encaixar i transitar pel món material de la manera més honesta. El podeu veure a Netflix.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *