Suplement

Alegria interior

  • Compartir

Hanami

Toni Juclà
15 d'abril de 2021

Una de les característiques de moltes plantes, sobretot dels arbres fruiters, és florir abans de vestir-se de fulles, per atreure els pol·linitzadors a través de la seva bellesa. Les flors són una de les definicions més exactes de bellesa efímera, pels seus colors càlids, per les olors penetrants, de textura sensible, que es marcegen en un instant, d’estructura fràgil a qualsevol agressió de l’entorn, poderoses en captivar-nos quan passem pel seu costat, perquè en un instant pinten el paisatge i omplen de fragàncies que ens enamoren.

Contemplem les flors? Crec que avui més que mai, sobretot, per deixar constància de la bellesa que observem, i està molt bé si no fos que no ens deixa ser plenament conscients, present en la presència de la florida vegetal. Potser ho fa la borratxera de bellesa, sotmesos en el precís instant, o que no estiguem del tot connectats en ment i cos per integrar-nos-hi, perquè sabem que no durarà per sempre, ni que per molt que la vulguem llevar no serà de la mateixa bellesa. Per tant, prioritzem el record per deixar que l’instant present sigui efímer. Potser en la vida diària ens passa alguna cosa semblant?

Al Japó conserven moltes tradicions lligades a la naturalesa, esdeveniments en canvis importants en el medi vegetal que els envolta. A la primavera s’esdevé el Hanami, que traduït literalment vol dir mirar les flors, és la gran festa dels cirerers florits. Per gaudir de la seva bellesa, per ser present en un moment efímer, on el que veus ara serà diferent del que vindrà.
Gaudiu de la bellesa dels arbres que floreixen i també ompliu-vos de joia buscant flors en el camí. Com si fos el joc de la recerca d’un tresor. Per acostumar-vos a regalar instants de bellesa infinita. Les floretes del camí surten al sotabosc, en un jardí, en un carrer descuidat, en un hort desendreçat. Per exemple, avui que som a les portes de la primavera, podem trobar en els nostres boscos la violeta (Viola odorata), que té presència si se l’observa, si no passa totalment desapercebuda. Pels marges dels camps ja podem observar les ravenisses (Diplotaxis erucoides) amb les seves flors blanques, el romaní (Rosmarinus officinalis) en prats i tarteres, que és de les primeres plantes medicinals a florir amb colors blavosos. Les flors de les faveres als horts, totes alineades, on s’observa un ull negre envellutat vestit de blanc.

En definitiva, parem-nos un instant a contemplar les flors que han aparegut en el nostre camp de visió, perquè ens ajudaran a trobar-nos en l’ara i l’aquí. Aprendrem que l’important és el temps que hem perdut observant. Perquè, potser, descobrirem allò que diu la guineu al Petit Príncep: “Només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls”.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *