Suplement

Alegria interior

  • Compartir

I tu, per a què utilitzes els ganivets de la cuina?

Antoni Lacueva
3 de juny de 2021

Fa uns dies, un bon amic em va passar un article que es va publicar en un diari d’àmbit estatal i de molta tirada.

Aquest article començava dient: “Pensar en positiu ni apuja el sou ni treu càrrega de treball: per què el mindfulness corporatiu està arruïnant la cultura laboral…”

“El problema és en tu i no en el sistema: la pandèmia i el teletreball han liquidat de l’imaginari l’oficina enrotllada amb neveres plenes, però ara s’expandeixen iniciatives i tallers d’autorealització personal que en la seva essència responsabilitzen de la productivitat, del rendiment i de l’estrès al propi treballador.”

I certament moltes empreses i, algunes de molt nom i de sectors diversos, ofereixen aquest tipus de formacions enriquidores per al seu nou horitzó laboral i pal·liar dèficits que no només són responsabilitat dels treballadors, si és que ho són.

Ofereixen classes de meditació i ioga gratuïtes per a empleats, descobrint que tenen beneficis i volen quedar bé i estar a la moda, però a aquestes classes poca gent hi pot anar en realitat per l’horari en què s’ofereixen i perquè el nivell de treball que assumeixen normalment els impedeix assistir-hi.

Però millorar les condicions. Això no es planteja.

En aquests tallers la resposta per millorar sols la trobaràs en tu mateix, gran error.

Mai en el sistema que perpetua aquesta sobrecàrrega i jornades extenuants. Pagar un salari d’acord amb el que s’ha treballat, tenir un horari raonable o complir amb les vacances estipulades podrien contribuir a solucionar aquest maneig de l’estrès i ansietat per la feina, però per a què plantejar si als empleats se’ls confon amb la creença que són només ells, equivocant-se per no reprimir les seves emocions adequadament i sense saber controlar el moment present, els únics que ho estan fent malament.

Curiosament, en aquests programes de benestar mai es qüestionen aquestes jornades maratonianes i en tot lloc amb la complicitat de les noves tecnologies, la falta de personal, els terminis de lliurament inabastables, una rotació de plantilla exagerada o l’absència de suport per fer front al teletreball i un seguit de qüestions que tenen a veure amb aspectes tan comentats com assetjament, conciliació, etc.

Enganyant i confonent amb xerrades motivacionals incompletes per entreveure les crisis com a oportunitats de major rendiment i fins i tot els treballadors tenen a la seva disposició un servei de suport psicològic, un programa de mindfulness de diversos nivells o classes de ioga en línia.
Però tampoc li han millorat les seves condicions laborals bàsiques.

Viu per treballar, però meditant.

Aquests programes, entre els quals es troba mindfulness, s’han convertit en cortina de fum i disfressen interessos com obtenir majors beneficis per sobre de les persones, mercadejant per aconseguir un major rendiment dels seus treballadors.

Es pretén encaixar i acomodar el benestar emocional en la lògica empresarial, apropiant-se d’un llenguatge que barreja superació personal i autorealització, justificant l’apropiació del mindfulness i la meditació en una lògica on aconseguir més diners sempre va ser la intenció principal.

En aquest article a què em referia a l’inici s’esmenta: “A Espanya, el mindfulness corporatiu a les grans companyies és una realitat. Segons informa l’Observatori de Recursos Humans (ORH), el 64% de les 102 companyies certificades com Top Employers Espanya ja compta amb iniciatives en la matèria com tallers de formació en mindfulness, espais de silenci per a la meditació o la pràctica de l’alimentació conscient . En el ventall d’activitats destaquen les pauses per ‘alleujar l’estrès durant l’horari laboral’ (implantades ja pel 62% de les companyies Top Employers Espanya), les classes de ioga (55%) o els programes de desenvolupament personal i autoconsciència ( 52%)”.

Fa un quart de segle es va publicar Intel·ligència emocional, escrita pel psicòleg de Harvard i redactor científic del New York Times Daniel Goleman.

Al costat d’aquesta intel·ligència emocional, el mindfulness i la meditació s’han convertit en elements clau de l’anomenada nova cultura de la felicitat i el benestar empresarial.

També s’ha heretat de la cultura propiciada pels gurus tecnològics. A mitjan anys setanta, Steve Jobs el va començar a implantar a Apple i a Google també s’ha optat per una fórmula similar, amb l’històric mètode de mindfulness de Cheng-Men Tan, instaurat una estratègia de mindfulness –el programa Inside Yourself.

És lamentable que la mala pràctica d’algunes empreses, el mal ús de la formació i el seguiment poc professional i poc ètic d’algunes persones que imparteixen aquestes formacions, en perjudici d’empreses, treballadors i professionals-formadors que realitzen ètica i professionalment la seva feina enterboleixin la bondat i la veritable intenció d’una pràctica mil·lenària com és el mindfulness.

Tot tipus d’eines es poden convertir en perjudicials si no són utilitzades correctament i per a la seva finalitat.

Per a quina finalitat tu fas servir els ganivets que tens a la teva cuina?
Mindfulness, és a dir, recordar estar connectat àmpliament, conscientment amb l’experiència de la vida, ens facilita ser conseqüents amb els nostres valors i intencions. Sense excuses.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *