Suplement

Cinema

‘Infierno bajo el agua/Crowl’

Joan Salvany
9 de setembre de 2019

Pel·lícula inútil que confronta cocodrils amb humans, no per aventura sinó com una confrontació psicològica i teràpia de xoc. Entre la casa abandonada on es refugien els protagonistes i una gasolinera del davant, naveguen més que caminen dos senyors caimans amb dents ben afilades. El pare i la filla es refugien a la casa perseguits per un huracà. El ritme al qual l’huracà sotmet el film no dona temps a recordar ni Moby Dick ni Tiburón.

Després que un huracà de categoria 5 deixi en no-res un poble de Florida, Haley decideix no fer cas a les autoritats i prova de buscar el seu desaparegut pare. El trobarà tancat i ferit a l’entresòl de casa seva. En aquest moment, la tempesta s’enfurisma i tots dos queden atrapats mentre puja a poc a poc el nivell de l’aigua. Aviat descobriran que aquesta pujada de l’aigua és el menor dels seus problemes i que tenen a la casa uns veïns amb unes dents molt llargues: uns caimans enormes.

Des de fa un parell d’anys el terror d’estiu ve de la mà dels esquals que no pas de les cases encantades, els dimonis o els éssers d’altres mons. Pel·lícules com Infierno azul (2016), A 47 metros (2017), Megalodón (2018) i ara A 47 metros 2 (2019) han reprès la mala fama dels taurons blancs que injustament va inaugurar Steven Spielberg l’any 1975 amb Tiburón. En general, les pel·lícules infestades de taurons han aportat ben poc en termes de suspens, forma o trama. Infierno bajo el agua, tot i això, té la virtut de combinar el cinema de catàstrofes naturals amb el de criatures marines amenaçants. En aquesta cas són cocodrils, una branca del terror menys freqüent que els taurons i dels quals tenim exemples a El territorio de la bestia (2007) o La bestia bajo el asfalto, un clàssic de sèrie B.

El suspens es manté al llarg de tot el metratge gràcies a la veterania de dues persones que saben què estan fent: el seu productor, Sam Raimi –director i creador de la trilogia Posesión infernal abanderada del millor cinema de terror de baix pressupost– i el seu director, el francès Alexandre Aja, responsable de Piraña 3D (2010) i, sobretot, Las colinas tienen ojos (2006).

Tots dos, Raimi i Aja, uneixen voluntats per augmentar el volum de les seves bèsties, tot i que s’obliden –com a crítica tècnica– que el color dels ulls del cocodril són grocs.

La pel·lícula està protagonitzada per Kaya Scodelario (de la trilogia distòpica El corredor del laberinto) i Barry Pepper (Salvar al soldado Ryan).

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *