Suplement

Viatges

Kenya i Tanzània: El serenguetti

Arnau Sañé
15 d'agost de 2019

Les planes del Serengueti acullen la major quantitat de gran fauna de tot el planeta. Si hi voleu anar, haureu de fer cap a Tanzània, on hi trobem el parc nacional del mateix nom que inclou la major part d’aquest ecosistema. També podeu treure el cap a Kenya, on hi ha una petita part d’aquesta immensa sabana, que aquí rep el nom de Maasai Mara. El nom li ve de la tribu Maasai, que habita aquestes terres, i del riu Mara, que les creua de dalt a baix i a la vegada fa de frontera natural.

Abans de res, cal decidir l’època en què vols viatjar, ja que segons el mes de l’any que hi vagis el paisatge pot canviar dràsticament. Entre els mesos de març i abril, i entre octubre i novembre, les pluges són força abundants. Això vol dir que l’ambient serà humit i la sabana ben verda, però l’herba alta pot dificultar força la tasca d’observar la fauna. Com que segurament si vas al Serengueti és perquè t’interessen els animals, la millor època per observar-los és de desembre a març i de juny a setembre. Durant aquesta època les pluges són poc freqüents i les temperatures agradables. A més, les planes de la sabana queden lliures d’herba, i els animals es concentren per abeurar-se, de manera que és més fàcil poder veure’ls bé. Si hi vas a l’estiu, podràs viure en primera persona la famosa gran migració. Es tracta d’un autèntic espectacle de la natura, en què milions de mamífers, com ara nyus, zebres, gaseles i altres herbívors, es desplacen a través del Serengueti, buscant terres més fèrtils, on no hagin de patir per la gana i la set. Si hi vas entre el juliol i l’agost, una de les zones més populars del Serengueti és Seronera. Els ramats de zebres i nyus es veuen obligats a creuar el riu Mara, i val la pena ser-hi quan es decideixen a fer-ho, ja que observar-ho és una experiència difícil de repetir. Això sí, un cop allà, caldrà preguntar per assabentar-se bé sobre en quin punt exacte del riu Mara hi ha probabilitats de veure travesses d’animals. Aquestes travesses són relativament previsibles, ja que els animals es comencen a aplegar a una de les ribes abans de fer el pensament i travessar-lo. També cal dir que les imatges, típiques dels documentals, dels cocodrils caçant les seves preses mentre són a l’aigua no passen cada dia. Un cocodril pot estar setmanes sense menjar després de cruspir-se un nyu, de manera que aquestes caceres són poc freqüents, i per tant, cares de veure.
Si hi vas al febrer, una molt bona idea és visitar les planes de Ndutu, a Tanzània. És l’època de cria de molts herbívors, i és relativament factible veure parts i cries petites de zebres, nyus i altres ungulats. A més, també és fàcil veure molts carnívors, que esperen poder enganxar alguna cria despistada per omplir bé la panxa. Aquí és molt fàcil veure els coneguts com a Big Five: el búfal, el lleó, el lleopard, l’elefant i el rinoceront. Aquest nom prové del món de la caça, ja que històricament els safaris cinegètics consideraven aquests animals les peces de caça més preuades. Actualment se’ls continua anomenant així, però l’objectiu és més pacífic: es tracta d’observar-los i caçar-los amb la càmera fotogràfica. La veritat és que tots cinc són animals impressionants, i aconseguir veure’ls tots no és senzill, però la satisfacció que dona aconseguir-ho s’ho val.
Per arrodonir el viatge, encara et queda una visita imprescindible a Tanzània. Es tracta del cràter del volcà Ngorongoro. Aquest cràter fa uns 600 metres de fondària, i la superfície total dins la caldera és de 260 quilòmetres quadrats. L’autèntic espectacle arriba quan acabes de pujar una de les tres pistes que hi donen accés. Als teus peus podràs contemplar el cràter sencer, i si forces una mica la vista ja començaràs a veure ramats que pasturen aquí i allà. És el moment de baixar i començar el safari. El volcà de l’Ngorongoro és un dels pocs llocs on hi ha la possibilitat de veure el rinoceront negre, una de les espècies més amenaçades del planeta, i a més, és el lloc de l’Àfrica amb la major densitat de lleons. Es calcula que dins el cràter hi habiten un total de 25.000 grans animals, de manera que és un molt bon lloc per poder gaudir-ne. Com a curiositat, hi ha espècies, com ara els lleons, que no surten mai del cràter i que comencen a presentar problemes genètics de consanguinitat.
Si ja estàs tip de sabana i vols acabar el viatge canviant una mica de temàtica, tens alternatives que valen la pena, tant si ets al cantó de Kenya com si t’has quedat a Tanzània. El llac Nakuru, a Kenya, és una d’aquestes alternatives. Estem parlant d’una zona humida on es poden observar grans concentracions de flamencs nans, els més petits de la família, que aprofiten les aigües salades del llac per fer-hi vida. El llac Naivasha, aquest d’aigua dolça, també és una bona visita. Hi podràs veure pelicans i altres ocells aquàtics, a més de força grups d’hipopòtams. Això sí, alguns dels grups d’hipopòtams del llac són una mica malcarats, així que potser t’hauràs de conformar de veure’ls d’un tros enllà, ja que acostar-s’hi més amb la barca podria ser problemàtic. Una altra atracció turística interessant al llac Naivasha, i també relacionada amb fauna, són les àguiles pescadores africanes. Aquestes àguiles s’han acostumat força a la presència de turistes, fins al punt que si els tires un peix a l’aigua és probable que te’l vinguin a pescar a davant mateix. Tanzània també ofereix alternatives més humides que la sabana, com ara el llac Manyara. També amb una bona quantitat d’ocells aquàtics i uns hipopòtams una mica més trempats.
Si ets a Tanzània i creus que ja has vist prou animals, una molt bona opció és anar a passar uns dies a Zanzíbar. Aquest arxipèlag pertany a Tanzània, i t’ofereix platges paradisíaques i tranquil·litat, que a segons quins llocs de l’Àfrica va prou buscada. Com a curiositat, i sense voler insistir en excés en la fauna, a l’illa principal de l’arxipèlag hi habiten els còlobs vermells de Kirk, uns micos que no trobareu enlloc més del món.
Tant si sou fanàtics de la fauna com si no, és molt recomanable anar, almenys una vegada, a l’Àfrica a veure tot aquest bestiar. Si encara no ho heu fet, no us hi penseu més, és una experiència única i difícil d’oblidar.

 

 

 

Recomanacions

Llevar-se ben d’hora ben d’hora al matí, i endarrerir al màxim la sortida dels parcs nacionals cap al tard (està controlada i hi ha hora límit), és la millor manera per poder veure més animals, ja que aquestes són les hores de màxima activitat. Al migdia, el més recomanable és fer el mateix que el bestiar: la migdiada, perquè els animals solen estar molt inactius i la calor pica fort.

Per anar de safari hi ha moltes opcions: Des de tendes de campanya fins a luxosos lodges, i des de camions per a grups fins a cotxes privats, amb guia privat o per lliure. Tot depèn dels vostres interessos i de la vostra experiència.
A les zones més turístiques, no us espanteu si veieu acumulacions de cotxes observant un grup de lleons. Les millors zones per observar animals també solen ser les més concorregudes. Si voleu evitar això, haureu d’anar a la perifèria, però és recomanable contractar un guia, ja que sense experiència és difícil veure res de bo.

Fora dels parcs, els turistes som vistos sovint com un dòlar amb cames, de manera que la major part de gent buscarà treure profit de vosaltres. Davant del dubte, desconfieu d’amistats inesperades.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *