Suplement

Economia

La contractació i el calendari

Joan Carles Arredondo
30 de novembre de 2020

El clima d’incertesa que plana sobre tota l’activitat econòmica s’estendrà també a la campanya de Nadal. El creixement de l’activitat econòmica és habitual a aquestes altures de calendari i això es tradueix tradicionalment en una de les etapes amb més contractació laboral. Però aquest 2020 també serà diferent. Almenys, així ho revela l’informe anual del departament d’estudis de l’empresa de recursos humans Randstad, que preveu que la contractació vinculada a la campanya nadalenca baixarà aquest any un 37% a Catalunya, més que a la resta de l’Estat, que ho farà un 34%.

Els comerços i la restauració estan més pendents de la supervivència que no pas de la contractació. Per això, la projecció que fa l’empresa de treball temporal és que durant aquesta campanya, es formalitzaran uns 42.000 contractes a Catalunya, quan l’any passat s’havia arribat a més de 67.000. Les dades estatals també són rellevants, amb una gran diferència entre els 289.000 contractes que es preveuen per a aquest any en referència als 441.000 que s’havien concretat l’any passat. Arreu de l’Estat, la caiguda és gairebé tan intensa com la que es va produir entre la campanya de Nadal de 2007 i la de 2008. Llavors el descens encara va ser un punt i mig més intens que el que es preveu per a aquest any. És fàcil concloure que la diferència entre un període i l’altre provingui de l’expansió que en aquesta dècada ha tingut el sector del repartiment a domicili, per al qual aquest any es preveu un augment de la contractació. La logística, i en concret el comerç electrònic, salvarà en part la forta caiguda prevista en la contractació.

Són, naturalment, previsions fetes en un context de relativa normalitat en l’activitat comercial i turística i, per tant, encara es poden corregir a la baixa si els governs persisteixen a concentrar les mesures de contenció de la pandèmia en l’hostaleria i el comerç. Si les mesures comporten encara tancaments o restriccions d’aforament, els contractes seran inferiors. Més tenint present que les empreses dels sectors que tradicionalment més contracten en aquestes èpoques estan en fortes tensions de liquiditat, sense gairebé ingressos i, en molts casos, amb despeses que no baixen.

Vistes aquestes dades, és difícil no arribar a la conclusió que, des del punt de vista laboral, és poc encoratjador comprovar la influència del calendari en el mercat de treball. Amb uns sectors econòmics més estables, no caldria estar pendent de l’arribada del Nadal per salvar l’exercici. Si bé és cert que la pandèmia impregna qualsevol anàlisi, també ho és que la realitat del mercat de treball no estava per a grans alegries. Es comprova si es veu la gran temporalitat laboral a l’Estat espanyol i com, en períodes de crisi, aquesta temporalitat s’acaba convertint en una borsa constant de nous aturats.

Les últimes dades de l’EPA ratifiquen aquesta realitat. En el tancament del tercer trimestre d’aquest 2020, hi havia gairebé 700.000 persones ocupades menys que dotze mesos abans. D’aquests prop de 700.000 llocs de treball perduts, 582.000 corresponien a persones amb contractes temporals. Més de tres de cada quatre persones que han deixat de treballar en aquests 12 mesos tan marcats per la crisi de la Covid-19 tenien contracte temporal. És la mateixa temporalitat que provoca que totes les crisis a l’Estat arrenquin amb una forta caiguda de l’ocupació, que es recupera molt lentament quan arriba la recuperació. És cert que, en el cas actual, molts dels treballs indefinits s’han pogut conservar per l’existència de les regulacions temporals, però la diferència és molt constatable. El total de treballadors amb contracte temporal ha baixat un 13% respecte a fa un any, i el de contractats indefinits ho ha fet menys d’un 1%.

El mercat laboral espanyol depèn de temporades com la turística de l’estiu o la del Nadal a l’hivern perquè té un volum de treball temporal superior a la mitjana europea. En la comparació amb alguns països de l’entorn, arriba fins i tot a doblar el percentatge. Ara, amb 582.000 treballadors temporals menys, la temporalitat encara és del 24% del total d’assalariats (i un 16% de les persones amb feina treballen a temps parcial, la majoria dones).
Les previsions de la campanya de Nadal, i tot l’efecte laboral de la Covid-19 té a veure amb el substrat del mercat de treball que hi havia abans de l’esclat de la pandèmia. És ben cert que l’atzar ha posat l’economia en general en una situació de tensió sense precedents, però quan l’Estat espanyol és el que presenta pitjors números, no tot es pot atribuir a l’atzar. Si quan arriba Nadal cal estar pendent de quants contractes es faran és que s’està massa pendent del moment. El repte hauria de ser no haver de mirar el calendari quan arribi una nova crisi.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *