Suplement

Tecnologia

La domòtica avança, però lenta

Arnau Jaumira
2 de setembre de 2018

Posem-nos en situació. El despertador sona a les 7. Els llums de l’habitació han anat pujant d’intensitat progressivament, com ho faria el sol, vaja. Les persianes estan a punt d’apujar-se automàticament i el termo amb aigua calenta ja s’està escalfant. La calefacció (a l’hivern) ja fa estona que funciona i la casa ja està a una temperatura excel·lent per sortir del llit. Ens dutxem, esmorzem i un cop som al cotxe, tot s’apaga. De forma automàtica. La calefacció s’atura i els llums que hàgim pogut deixar oberts també.

Només faltarà que ens tornem a acostar a menys de deu quilòmetres (o els metres que vulguem) de casa perquè es torni a engegar sola. Si ho volem, des de la feina podrem controlar-ho pràcticament tot. Primer amb videovigilància (amb càmeres de 360 graus que avui ja ofereixen una resolució més que excel·lent i visió nocturna). Podrem saber si s’ha obert alguna porta o finestra o regular la temperatura de la calefacció o l’aire condicionat si ho creiem oportú. També podrem saber què hi ha a la nevera o fins i tot obrir la porta a un repartidor que porta un paquet quan no hi ha ningú. Són alguns escenaris quotidians que la domòtica ja permet avui en dia però que molts encara veuen com el futur que ha de venir.

I és que ja fa molts anys que la paraula domòtica forma part del dia a dia de molta gent. Fer la vida més fàcil a les persones automatitzant tasques domèstiques i alhora buscar la màxima eficiència energètica d’una casa en són els principals objectius. La implantació de la domòtica però va lenta, molt lenta. Els alts costos de la majoria de tecnologia, la necessitat de fer obres en algunes obres més importants i sobretot la desconfiança que pot generar que una màquina governi una casa són els principals impediments per apostar-hi.

En un estudi recent, a principis de 2018, un 92,7% de les persones havia sentit a parlar de domòtica però només un 8,46% tenia algun dispositiu connectat. El mateix estudi, però, també destaca el cost com el principal impediment, ja que un 51,56% considera que tenir una casa domòtica està només a l’abast de les famílies de classe mitjana-alta. Només un 4,30% de les persones creuen que qualsevol ciutadà hi pot accedir.

La situació, però, comença a canviar. Pot semblar una anècdota però l’entrada del gegant suec, Ikea, en el món de la il·luminació intel·ligent, pot accelerar el procés d’implantació d’una fase molt inicial de la domòtica. La sèrie de bombetes Trådfri permeten que se les controli a distància. Escollir la intensitat, la tonalitat de la llum o programar-les perquè s’apaguin o s’engeguin a una hora determinada són algunes de les opcions. Philips amb la seva línia Hue ja fa temps que comercialitza aquest tipus de bombetes –a més poden fer llum de colors– però els seus preus eren prohibitius pel gran públic. Controlar la il·luminació en funció de si s’està menjant, treballant, estudiant o mirant la televisió, programant diferents escenaris possibles amb major o menor intensitat i encenent i apagant bombetes és possible amb una baixa inversió inicial. I tot controlat des del mòbil. El famós Siri obeeix les ordres dels aparells de domòtica compatibles amb el HomeKit d’Apple. De la mateixa forma amb Google Home (l’assistent de Google) o Alexa (el d’Amazon).
El món dels altaveus intel·ligents, a més de servir per escoltar música, s’ha convertit en la peça central de la moltes cases domòtiques, permetent que centralitzin les tasques i obeeixin a pràctiques ordres amb veu. La domòtica avança lenta però cada cop més a l’abast de tothom.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *