Suplement

Cinema

‘La Espia Roja’, de Trevor Nunn

Joan Salvany
7 de maig de 2019

Trevor Nunn aposta per una cosa molt difícil, comentar el final de la pel·lícula, per altra banda conegut perquè està basada en les dades reals d’una espia britànica. El MI5 deté de matinada una jove sospitosa d’espiar per als soviètics. Amb una infinitat de flash-backs en els quals es defensen desenes de coses com la incomprensió dels seus fills, els valors que defineixen la traïció i els ideals en una fase de construcció de la bomba atòmica.

Sense tensió, amb spoiler, la pel·lícula, mirant un horitzó d’esperança, empatitza amb l’enemic. Embolcallada en un halo de misteri fins al dia de la seva mort, Melita Norwood es va convertir en l’espia britànica que més anys va estar al servei de la KGB als anys 40. Una vida apassionant que l’escriptora Jennie Rooney va immortalitzar en una novel·la. Amb aquest material i els afers reals com a base, l’espia dona forma a una pel·lícula que transita entre el dram històric i el thriller d’agents secrets.

Respectat director teatral, Trevor Nunn (Noche de reyes) presenta aquesta història dividida en el present i els turbulents anys anteriors i posteriors a la Segona Guerra Mundial, repleta de romanç i profunds dilemes morals. A través de l’interrogatori de la intel·ligència britànica a una vella, l’espectador descobrirà els anys de joventut d’aquest poderós personatge femení des dels seus primers contactes amb el comunisme fins a l’època en què, com a investigadora d’un programa nuclear, va formar part del Cercle d’Espies de Cambridge, que va treballar per la Unió Soviètica.

Judi Dench torna al seu personatge Bond (Assassinat a l’Orient Express), funcionària del MI5 quan els moviments comunistes tenien sentit, i Sophie Cookson (Kingsman: El círculo de oro) interpreta aquesta antiheroïna que va trair el seu país per motius més humanitaris que polítics. Completen el repartiment Stephen Campbell Moore (En tiempo de brujas) i Tom Hughes. A l’interrogatori aquesta anciana recorda la seva vida l’any 1938 quan es va enamorar d’un estudiant rus que va introduir el comunisme. Durant la Segona Guerra Mundial, Joan va participar en un projecte secret per desenvolupar la bomba atòmica. En una situació privilegiada, però avergonyida per l’horror d’aquesta arma, Joan va haver de decidir entre ser lleial al seu país o salvar el planeta de l’autodestrucció.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *