Suplement

Alegria interior

  • Compartir

La família

Irene Boixeda / irene@alegriainterior.com
4 de gener de 2022

Estimar la família és fàcil quan acceptes tots els rols de les persones que la formen. Encara que a vegades ens n’oblidem i hem de reprogramar la nostra paciència i adonar-nos que tothom hi té cabuda. La feina de casa esdevé molt important, tenir cura dels petitonets i dels avis després. Nosaltres estimem per correspondre’ns. L’amor familiar és cosa de tots. Tolerar, apreciar, resoldre, convidar, són alguns dels consells més preuats que podem tenir en compte si som afortunats de saber-los escoltar. Ser mereixedors de l’amor familiar que ens correspon i saber transmetre bones vibracions és el millor que ens pot arribar.

La nostra vida en família és sempre inclusiva, encara que potser no ho sembli. Tant és si en som gaire lluny o a prop. Perquè dins nostre hi ha sempre l’emoció de pertànyer al grup, encara que a algunes persones els costi d’acceptar-ho. Tots hi som inclosos, fins i tot aquells membres que ja sigui per caràcter o diferències d’entesa en aparença s’allunyin del nucli. Ja que tot està dins nostre i al cor sempre hi existeix l’empatia familiar que ens ajuda a créixer. Tots som estimats amb un grau més o menys intens de vibració. Des de la iaia o mare sense límits d’amor, fins al que no diu res perquè no se sap expressar o li fa por entendrir el seu diàleg. També l’oncle o la tieta que truquen sovint com a símbol d’amor o aquell germà que no es recorda del teu aniversari però quan cal s’arremanga per ajudar. Hi ha moltes i diverses maneres d’estimar i unir la família. Si comprenem que tots els caràcters en formen part per ser-ne estimats tal com són, ajudarem la nostra ment a avançar juntament amb el cor i l’ànima. Desunir la família és gairebé impossible si hi ha la intenció ferma d’incloure-hi les diferents personalitats i estils de vida. Comprenent allò que veiem dels altres i que ens costa d’acceptar. Per acompanyar des de l’estima i així arribar a albirar una convivència amorosa. Aconseguir que cadascú visqui com vulgui i sigui estimat tal com és és una premissa que proposo.

Estimar els nostres difunts malgrat que les llàgrimes brollin en aquestes dates. Saber-nos-les eixugar i dir-nos que amb ells també vam ser feliços per les festes de Nadal, però que cal avançar sense els seus cossos vius. Rebre’ls a taula com si hi fossin de veritat mitjançant alguna imatge, objecte o flor per venerar-los i des del silenci sentir a prop la seva presència celestial durant l’àpat. Ells també s’ho mereixen. Ens ho mereixem tots. I acomiadar-nos d’ells perquè segueixen fluint en el seu estadi lluminós. És bo alliberar-nos de les pors i tenir en compte els nostres familiars tal com són i al lloc on els correspon.

Agraïda per la lectura anterior, desitjo un joiós 2022 a totes les famílies del món.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *