Suplement

Alegria interior

La natura diu poques paraules

Toni Jucglà
4 d'abril de 2019

“El que és natural és dir poques paraules. Per això un huracà no dura tot el matí. Un aiguat no dura tot el dia. D’on procedeixen? De la naturalesa…” Així comença el capítol XXIII del Tao te king. La natura diu poques paraules perquè el seu silenci és més poderós que tot allò que pugui expressar, i de coses en diu moltes. És en el silenci on es troba el tresor buscat. Ho diu Jorge Drexler a la seva cançó Silencio: “No encuentro nada más valioso que darte, nada más elegante que este instante […] de silencio.”

És en el silenci on trobes l’instant present. Tant en el silenci extern com l’intern. Si no has escoltat mai el silenci extern, un bon lloc per descobrir-lo és al mig de la naturalesa, ja sigui en un bosc, en un prat de muntanya, en un camp conreat, en un camí de carro o en un parc d’una gran ciutat, en tots aquests espais podem descobrir aquest silenci extern. És allò que escoltem després del so d’un ocell, que et sorprèn per la seva intensitat. És aquell moment que et pares per fer un petit descans, en el moment que connectes el silenci exterior amb l’interior. Perquè és l’instant que tot es para a dintre teu, els pensaments circulen molt lentament, no hi ha cap mena de preocupació, no hi ha cap desplaçament temporal cap al passat, ni cap al futur. És aquí on un es troba l’ara i l’aquí.

Quan soc present en l’instant present em trobo. Com diu el grup Oques Grasses en la seva cançó Torno a ser jo: “Ja no espero més, ja no ploro més. Torno a ser jo…” M’identifico amb el que m’envolta, soc part del tot. Soc una petita rodeta dentada posada en un sistema més complex de rodetes, que totes es mouen al mateix compàs i aquestes participen d’uns moviments encara més complexos anomenats planeta Terra, que són part d’altres mecanismes que mouen l’Univers. I aquí em veig que ens trobem, cadascú en la seva rodeta, connectats a un tot que es mou. Per tot això és necessari parlar amb la natura, amb els vegetals i els animals que ens envolten, perquè les seves poques paraules ens diuen el que som i el que fem. Si no, fixeu-vos avui les plantes del vostre entorn. Es comencen a vestir de gala per dir-te que la primavera ja és aquí. I com diu Celia Cruz a la cançó La vida es un carnaval: “Todo aquel que piensa que la vida es igual, tiene que saber que no es así, que la vida es una hermosura, hay que vivirla…”

Per cert, et proposo un petit exercici. Escolta aquestes tres cançons que anomenat, si pot ser aïllat del que t’envolta, i posa atenció en el moment en què acaba la cançó, en l’instant de silenci que acompanya la música.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *