Suplement

La puta vida

La nena fa caca

Jordi Caballeria
27 de febrer de 2017

Periòdicament, em veig en la imperiosa obligació de buscar ràpidament un recés blanc i impol·lut on expel·lir els meus excrements amb calma, assegut i si pot ser amb una bona lectura, millor. No concebo cagar sense llegir i sovint penso que defeco més del que és normal per causa de la meva ànsia lectora. Potser m’he autosuggestionat tant, a l’estil del gos de Pavlov, que cada cop que compro un llibre nou, digital o en paper, ja condiciono la meva natura i el meu organisme ja em demana anar de cambra i de cos. Confesso que, a voltes, en defecatòris públics i sense cap text a l’abast m’he hagut de conformar amb la pobra lectura dels tiquets del pàrquing o de l’etiqueta de característiques tècniques de l’eixugamans, però són casos excepcionals, no tan plaents, certament, però de lectura en definitiva.

Tinc algun amic que sentia la mateixa passió que jo per la lectura en defecació i havia instal·lat una minibiblioteca (no és molt digital l’home) a la cambra d’expel·lir excrements per poder, no solament llegir amb calma mentre anava de cos, sinó per poder triar (i canviar) la lectura a mig fer la cosa si així li venia de gust. La idea era bona encara que limitada per les habituals i reduïdes dimensions d’aquestes estances tan poc valorades en general on les prestatgeries mal vistes hi són.

Les latrines dels meus amics i conciutadans romans eren públiques, obertes, i s’hi celebraven uns debats i unes tertúlies que t’hi cagues, es veu. En la nostra societat moderna tant de disseny una mica a l’estil polles de Disney això seria impossible perquè obstinadament reneguem de la defecació, cosa que en definitiva és renegar de nosaltres mateixos, penso. I així, mentre que curiosament i curosament ingerim aliments suposadament sans, biològics, orgànics (ja en parlaré un altre dia d’aquest puto adjectiu) i ens preocupem de com i amb què ens els mengem en restaurants laboratori on no se sap si es menja o no, és cert que un cop ingerits de manera tan pulcra, neta, elegant, i orgànica ens en desentenem del tot, com si mai no haguessin de sortir per cap orifici del cos.

Durant un temps de la meva vida em vaig dedicar a l’ensenyament del català i altres llengües en vies d’extinció i la primera oració que m’agradava escriure per als meus alumnes (amb guix blanc d’aquell que xericava tant a les pissarres verdes de les classes de l’ETP del Ripollès) per analitzar-la en aquells dies ara tan llunyans, era “La nena fa caca”.

M’agradava la frase per la seva simplicitat, perquè tenia pocs complements (un, de fet), per la fluïda naturalitat amb què es pronuncia i per la simplicitat amb la qual s’entén. No cal mirar si hi ha clàusules adversatives o com collons es diguin ara, no, la nena fa caca és simple, directa, entenedora com l’acció tan injustament injuriada d’expel·lir els propis excrements.

Fa pocs dies, llegia de nou la notícia recurrent que ara la gent que usem dispositius intel·ligents ens els solem endur al lavabo per llegir mentre es fa caca, es defeca o s’expel·leixen excrements (o com es vulgui dir).

Segur que a tots ens ha passat alguna vegada que, després d’haver acabat d’expel·lir els nostres excrements sorollosament i amb satisfacció com hipopòtams al delta de l’Okavango, descobrim amb horror que no hi ha paper per netejar el nostre darrere una mica emmerdat (o de vegades molt).

En aquesta situació no hi valen els dispositius intel·ligents de pulcre disseny i cal admetre que quan no hi ha paper de vàter no hi ha res com un bon llibre per esparracar-ne unes quantes pàgines, fregar-nos el cul tan tranquils i sortir de la cambra defecatòria amb un somrís als llavis i el cul net. El paper cuixé de les revistes del cor no us el recomano pas per aquests menesters, paraula.

Les altres accepcions de cagar indicades pel DIEC són diverses i variades i us convido a usar-les sense remordiments, tot sigui per la pervivència de l’idioma, per tant, no us cagueu de por ni us cagueu a les calces per cagar en català, no tingueu por de cagar-la i cagueu-vos en aquells que no ho facin, que segur que són uns cagats.

No sé si els déus caguen, però, per no cagar-la, millor que també us siguin propicis.

Rock me mama

 

  • Compartir

Una resposta a “La nena fa caca”

  1. Lluís Biel ha dit:

    Em sembla, i de fet, crec que podria jugar-mi quelcom valuós, que aquest és el teu primer escrit que fa honor al títol desde el principi fins al final.
    Felicitats!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *