Suplement

Alegria interior

La primavera ensenya a simplificar la vida

8 de maig de 2020

Un dia de primavera és un bon resum de l’any estacional: la nit és l’hivern; el matí i la tarda són la primavera i la tardor, i el migdia és l’estiu. Cada dia de primavera la vida evoluciona en espiral, la natura es vesteix per arribar el dia que es traurà el vestit. Les plantes s’omplen de colors diversos, conviden els insectes a col·laborar amb la màgia de la reproducció de nous fruits, que donaran aliments, que seran noves plantes.

Cada dia de la nostra vida busquem nous camins per explorar, noves intensions a executar i cada dia no ens movem un pas de la nostra llar si no és que el viatge és segur per retornar sans i estalvis. Viatgem com projectem, sense mirar cap a un mateix, sense descobrir mil regions del nostre esperit, encara inexplorables. Ens és més fàcil navegar mil quilòmetres a través de mars desconeguts, amb una nau plena de gent, en lloc d’explorar un mar privat del nostre ésser?

Ser colon per mons nous i senders dins d’un mateix, obrir nous canals no per al comerç, sinó per al pensament. No és gens fàcil, és necessari l’atenció i la determinació. Perquè com la superfície de la terra que és fràgil i impressionable a les trepitjades de les persones, succeeix també en els senders de la ment. Tots dos s’han de recórrer, s’han d’explorar, s’han de conèixer. Qui avança confiat en direcció als seus somnis i emprèn la vida tal com la imagina rebrà a canvi una gratificació, que no li atorgarà el temps ordinari. Deixarà a darrere algunes coses, travessarà una frontera invisible; lleis noves, universals i més tolerants començaran a regir en el seu interior i en el seu voltant; o es modificaran les antigues, interpretades en el seu benefici, en un sentit més generós i viurà amb la llibertat, com les que gaudeixen éssers més elevats. A mesura que simplifiquis la vida, les lleis de l’univers semblaran menys complicades i la soledat ja no serà soledat, ni la pobresa tal pobresa, ni la debilitat tal debilitat. Si construeixes castells a l’aire, la teva obra no es perdrà, allà estan ben edificats. Tan sols hi posis, ara, els fonaments a aquests castells.

Deixa a darrere el que creus i aprèn del que veus, sents i trobes. Com a la natura els fenòmens lligats a les estacions tenen lloc cada dia a petita escala en qualsevol lloc, només cal observar-los. A principis de primavera l’aigua superficial d’un llac s’esclafa més ràpidament que la profunda, encara que l’augment de temperatura no sigui notable, i al capvespre es refredi amb la mateixa rapidesa. Els teus pensaments són com l’aigua. La teva voluntat és lliure i la veritat et farà lliure. Escolta el que no dona ordres, el que no exigeix, el que no venç, perquè ja no ets en un camp de batalla, ara ets part de tot i no separat de res. Només tu pots decidir què fer amb el temps que se t’ha donat.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *