Suplement

Alegria interior

La pròpia naturalesa

Toni Juclà
29 de maig de 2019

M’agradaria parlar-te de la pròpia naturalesa, d’allò que un és. M’agradaria compartir allò que vull aprendre, des de la humilitat de saber que només soc un aprenent de viure la vida. Una de les primeres coses que un ha de fer per trobar-se és sortir de la zona de confort. Amb això no vull dir que sigui una necessitat, ni una obligació, sinó que és un aprenentatge, una oportunitat. Anem a pams. Per mi, el símbol que assimila més la zona de confort és el sofà, element que permet l’acolliment del nostre cos, el repòs de la nostra ment, la contemplació i el carregament energètic pel bon funcionament. Totes estan molt bé, i totes són necessàries, però sempre hi ha un moment que ens hem d’aixecar per emprendre un camí. Hi ha moments que hem de sortir del confort per experimentar, per viure, per sentir-nos vius. Per trobar la pròpia naturalesa, l’oportunitat de Ser.

Tenim mil formes de conèixer la pròpia naturalesa, com per exemple treballar, estudiar, participar en la comunitat, jugar amb i com els infants… però potser n’hi ha una que ens les engloba totes, i no en sé cap més que la d’acceptar la nostra funció en la vida de la Terra. M’intento explicar. A principi dels 70 del segle passat, James Lovelock va posar fil a la hipòtesi de Gaia. A través d’analitzar els processos fisiològics del planeta, és a dir un control de temperatures, composició atmosfèrica i salinitat oceànica, va arribar a la teoria que la Terra és un sistema autoregulat, un organisme viu. Com ara som els éssers vius que hi vivim, que som un organisme viu format per un conjunt de sistemes animats. Un exemple fàcil per entendre-ho és els trasplantament d’òrgans, una part d’un cos pot seguir funcionant en un altre individu. Així, si acceptem que som un part del funcionament d’un gran organisme, que exercim una funció determinada en aquest sistema viu, ens serà més fàcil saber de la pròpia naturalesa.

Quina és la nostra funció en el planeta Terra? No ho sé! Cadascú té la seva. Només sé que avui accepto allò que em porta la vida per viure. Començo a sentir que jo soc conscient d’aquesta simple invitació a ser conscient que participo. Simplement estar present en aquest instant, sense aferrar-se a cap pensament, que ara passa per la ment. Mantenir-me internament quiet per despertar la veritable naturalesa, i en això neix l’oportunitat de saber. Porto el meu sofà (la zona de confort) a la naturalesa, m’hi assento, observo i deixo fluir el que ha de passar. I potser la llibertat fluirà per les venes i l’estat salvatge del paisatge amansarà la fera. El mestre espiritual Mooji diu: “Agafis la direcció que agafis, l’agulla de la brúixola sempre apunta al nord. El mateix hauria d’ocórrer en tu. Facis el que facis, o vagis on vagis, deixa que la teva ment estigui dintre el teu cor.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *