Suplement

Alegria interior

La terra ofereix l’agraïment

Toni Juclà
22 de juny de 2019

Cent setanta-dos dies de l’any 2019. El divendres 21 de juny va serel dia d’arribada de l’estiu i del el Solstici d’estiu. Els rajos de sol arriben a la seva màxima perpendicularitat i el flux de radiació solar que rebem també és màxima. Són els dies de més hores llum, que alhora van lligats al creixement dels vegetals. Les plantes aromàtiques, en la gran majoria, estan el seu punt òptim per ser eixarcolades. Les hortalisses del nostre hort comencen a proporcionar, si més no, apuntar els fruits que aviat podrem degustar. Els arbres ja tenen tot el fullatge per protegir-nos de les hores de més calor i de donar-nos fruites ben dolces com les cireres, nespres, albercocs o dels fruits amargs com les nous verdes, element bàsic per fer una bona ratafia. Les flors són presents a tot arreu, com les del Sambucus nigra que taca el paisatge verd de punts blancs. És el moment de collir-les per fer-ne essència, cava de saüc o assecar per infusions. També amb la bonança del temps és el moment que les cries dels animals salvatges del nostre entorn comencin a treure el cap. És l’instant en què ens preparem per gaudir, i perquè no dir-ho per patir, el calorós estiu. Hem deixat l’època de l’any més gèlida, la de recollir-nos a casa, per carregar-nos d’energia, per gaudir de l’aire lliure, de la naturalesa, del medi que ens envolta que ens aporta tot allò que necessitem per viure.

És el moment d’acceptar allò que ens ofereix la mare terra, la vida. Perquè tot el que tenim és de l’univers de la nostra Terra. I quan dic tot, és tot. Un fruit del bosc, un animal de granja, un aparell electrònic. Si això també, o no són fets des components d’origen terrestre? Tot és ofert només ens cal està predisposats a rebre. Obrir els braços per subjectar els presents que ens ofereix la vida. Un objecte tecnològic, un aliment de la terra, una abraçada d’un company. I també, una bufetada d’un parent, les restes orgàniques d’un àpat, les milers deixalles en forma de plàstic que cada dia generem.

Tot ens és ofert per gaudir-ne i aprendre, de tot en podem treure un profit. L’exemple més fàcil, però tan habitual de dur a terme, és l’hort autosuficient. Dels vegetals que portem a taula com a plat principal o d’acompanyament d’una carn a la brasa, en un gran àpat de germanor com pot ser la revetlla de Sant Joan, obtenim unes restes orgàniques per fer-ne compost, per escampar-les pel galliner. Les gallines se n’alimentaran. Els ossos pel gos i el gat, que vigilaran que no apareguin intrusos al tros. Les gallines ens ho agrairan ponent ous, i si tenim paciència, pollets, que seran l’aliment dels pròxims àpats de germanor. Així agraint els regals que se’ns presenten, retornem amb més present a instant present i ens adonem que som una peça clau del bon funcionament d’allò que anomenem vida.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *