Suplement

Gastronomia

  • Compartir

L’any del tomàquet

Francesc Murgades / AMIC
3 d'agost de 2021

Si encara no heu sucumbit a la telecomanda i al repartidor duent-vos l’encàrrec de fruita i verdura, segur que ho heu notat. Els tomàquets, qui sap si pel seu color cridaner, tenen apartat propi –i destacat– en alguns hipermercats i botigues de queviures. No n’hi ha per menys. Cor de bou, Cherry, Pera, Pebrot, Raf, Monterosa, Kumato, Moruno, de penjar o en branca són algunes de les varietats que podrem trobar costat per costat.

Cal suposar que cadascuna d’elles té un objectiu. Que ha estat pensada i conreada per facilitar alguna presentació o preparació. Jo, haig de reconèixer que preparo el tomàquet pera i el pebrot –el més llarg i punxegut– tallant-lo a rodelles més o menys fines (com si fos una barra de pa) i posant un filet d’anxova damunt de cada rodella quan vull fer un aperitiu. I que quan vull incorporar daus menuts de tomàquet a una amanida de llegum, no trio mai un cor de bou pel problema de les llavors.
Haig de reconèixer que alguns dels supermercats que visito –com fan amb altres coses com les patates– han començat a orientar el client amb frases com “ideal per farcir” o “especial per al gaspatxo” incorporades al rètol del preu. Però potser caldria complementar aquest comentari amb una mica més d’informació. De cara al client despistat o poc cuinetes i perquè pugui triar la seva opció i desenvolupar aquell instint cuiner que, poc o molt, tots tenim amagat.

Però no em puc estar de pensar que les nostres mares només tenien al rebost dues varietats de tomàquet. El de cuinar i el de sucar o tomacó. I que el primer igual servia per ser amanit, farcit amb carn de porc o ratllat per fer la salsa dels macarrons. I, que jo recordi, sense que ningú de la taula hi fes escarafalls. I em pregunto si, com deia el meu avi sabater, no “l’estarem agafant amb paper de fumar” amb tanta especialització i diferenciació de varietats, tonalitats i noms que recorda més a l’“embolica que fa fort” que al “cada cosa té el seu lloc”. Perquè la meva nevera, sincerament, segueix el camí de convertir-se en un expositor.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *