Suplement

Alegria interior

Les coses ens venen a trobar

Toni Juclà
29 d'octubre de 2020

La voluntat d’acceptar el que et toca viure i fer-ho de la millor manera possible no regeix de cap mena de normativa establerta sinó del fet de creure en tu mateix per realitzar allò que et demanes a fer. Viktor E. Frankl en el seu gran llibre L’home a la recerca de sentit ens explica: “… Dotze cigarrets, però, significaven dotze racions de sopa i dotze racions de sopa solia dir moltes vegades salvar-se veritablement de morir de fam…”. És aquesta la voluntat de la força per seguir endavant en una situació d’injustícia? Per què sorgeix d’un mateix? O hi ha alguna cosa externa a tu que determina tot el que succeeix? La voluntat, en aquesta situació, és no fumar-se els cigarrets, no per si és o no perjudicial per a la salut, sinó per seguir en vida amb l’energia suficient entre la misèria. En el mateix paràgraf del llibre, esmentat abans, determina l’autor: “… Tan bon punt un company començava a fumar les dues cigarretes que tenia, sabíem que ja no creia en la possibilitat de continuar –i realment ja no podia”.

Hem d’aprendre a cultivar la voluntat de viure l’instant present de manera conscient. La de deixar que siguin les coses que ens venen a trobar. Aquesta és la voluntat que deriva en la força suficient i necessària per gaudir de la vida. I en aquesta força hi germina la pau interior que reflecteix cap a l’exterior. Obrim els ulls ara a la tardor, observant com la vegetació es prepara per passar l’hivern, i com els últims ocells migratoris marxen, per voluntat pròpia, en grups per viatjar cap a llocs més càlids, per retornar quan arribi el bon temps. Endinsar-nos al bosc, observar els colors que hi predominen, ja no hi ha tant verd, el moviment de la vegetació amb els sorolls que l’acompanyen. Sentir el fred de primera hora o veure arribar la foscor a mitja tarda.

Us proposo un exercici per cultivar i deixar fer el que hagi de venir. Practicar la meditació mentre ens movem pel bosc. Meditar amb el moviment i l’observació conscient, es tracta de deixar que els fruits que ens ofereix el bosc ens cridin per ser collits. És a dir, deixarem que siguin, per exemple, els bolets que ens trobin. I aquí la gràcia, camines pel mig del bosc amb l’atenció en l’observació i de sobte gires el cap i visualitzes un o uns quants rovellons sota una falguera que mig els tapa. Per arribar a l’èxit de la troballa, hem de tenir unes premisses clares: entrar al bosc posant l’atenció a la respiració, intentant per poc que puguem minimitzar la circulació de pensaments, per tant l’atenció ha de ser plena en l’entorn. L’altra cosa a tenir en compte és l’agraïment, l’acció d’agrair cada instant rellevant, sigui per un fruit o del moment viscut. I ens quedarem amb la vivència del moment, no amb la quantitat de fruits obtinguts, que sempre serà la necessària per l’instant present.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *