Suplement

Les coves de bandolers

Xavier Roviró i Carme Rubio
28 de juliol de 2019

Els bandolers són personatges ben singulars de la història social del nostre país. Sovint se’ls ha considerat com a herois anònims que han dut una vida intensa plena de persecucions, violència, amor i desenganys. Alguns s’han convertit en veritables personatges romàntics, perquè es jugaven la vida en la lluita i defensaven els més dèbils; d’altres, en canvi, estan mancats d’aquesta dimensió noble. Al seu voltant s’han creat nombroses llegendes que relaten les seves proeses i és tan gran aquesta mitologia que es pot dir que cada terra te el seu propi bandoler. Alguns dels bandolers i lluitadors catalans més recordats en la memòria popular són: en Serrallonga, el Cabré, el Serraller, en Rocaguinarda, en Massana, el Fadrí de Sau, en Toca-sons, els Moreu, en Tallaferro, en Trucafort, els Coixart, en Capablanca, en Carrasclet, en Plançó, en Pere Joan Sala, en Quico Sabater, en Mansuet, l’hereu Perelló, etc.

Cada un d’aquests personatges tenia els seus amagatalls secrets, que sovint eren baumes o coves: a Pruit, prop del camí de les Marrades, encara es pot veure l’amagatall i zulo de bandolers conegut com la Mina dels Bandolers; el Pujolet de Tavèrnoles era una masia elegida per en Bou com a amagatall, a prop hi havia unes petites baumes i una font que li permetia passar desapercebut llargues temporades; i la cova dels Trabucaires de Taradell, on cal pujar amb una escala; i la cova d’en Massana al Berguedà, on encara s’hi pot intuir el jaç…

La Fossa del Vilar
o Fossa d’en Toca-sons

Aquesta fossa és en realitat una petita bauma d’uns 16 metres d’amplada per poc més de 2 metres de fons, i se la recorda per ser el punt on, l’any 1631, el sometent va trobar amagat i agonitzant el bandoler Jaume Masferrer, conegut com en Toca-sons. Segons l’historiador A. Pladevall, el bandoler havia estat ferit de mort després d’haver assaltat dos homes al Coll de Taradell. Una de les seves víctimes, el jove taradellenc Montserrat Camprodon, va disparar contra el bandoler amb el pedrenyal que duia i, abans d’anar a avisar les autoritats, el va ferir amb una daga per rematar-lo. En Toca-sons va morir vuit dies després que fos pres, el 30 de setembre de 1631. Cada any, Taradell recorda aquests fets durant la festa major d’estiu, el 24 i 25 d’agost.

Con arribar-hi

La Fossa d’en Toca-sons es troba dins el terme de Taradell, al quilòmetre 11,825, al costat esquerre de la carretera GI-520/B-520 que va de Viladrau a Taradell, tot just després d’una corba pronunciada mentre es creua el pont que hi ha sobre el torrent del Vilar.

Serrallonga, el bandoler més mític

El bandoler més llegendari és, sens dubte, en Joan Sala, Serrallonga. Els seus dominis eren els boscos de les Guilleries, on disposava d’amagatalls i coves per guardar els seus tresors. En altres indrets també tenia cases de pagès amigues, anomenades les lloques, que li proporcionaven ajut quan ho necessitava. Es diu que en Serrallonga feia que els rics li lliuressin els seus diners per, després, repartir-los entre els pobres, i si s’assabentava que en una casa passaven necessitat feia tot el possible per ajudar aquella família. La gent encara creu que aquests van ser els autèntics motius pels quals el van matar. La llegenda li atribueix un gran enginy, qualitat que li va permetre escapolir moltes vegades els seus perseguidors. Una de les pensades més celebrades era posar-se les sabates de l’inrevés, per tal de despistar els seus perseguidors. El seu nom era tan conegut, que es deia que sota la capa d’en Serrallonga s’hi amagava tot, és a dir, tots els mals, però també les accions heroiques i de lluita contra el poder.

A les Guilleries hi ha moltes coves que reben el nom d’en Serrallonga. En el Catàleg espeleològic de Catalunya (1978) es diu: “Cova d’en Serrallonga. Municipi d’Osor. Cartografia: full I.G.C. número 333. Mapa editorial Alpina: Guilleries Collsacabra. Situació i descripció: Sembla tractar-se d’alguna bauma o cavitat de poca importància oberta prop de les mines d’Osor, en el torrent de la Grevolosa, a les rodalies del quilòmetre 5 de la carretera d’Anglès a Osor.” També Jacint Verdaguer, quan descriu les Guilleries, diu: “A la dreta del que, venint de Vic, mira a llevant, hi ha les muntanyes en què solia córrer Roc Guinard i la seva cova, que és en la baga del mas anomenat Espinzella. Davant el cor de la Guilleria, hi ha la d’en Serrallonga i la seva casa pairal (…)”, i segons A. Pladevall (1981): “S’amagava en unes coves de la vall Budeny, prop del mas, conegudes després per les coves d’en Serrallonga” i en el judici a Serrallonga es va declarar: “… anàrem dit Joan Sala, Pere Joan Puig y Jaume, fadrí de Sau, a una cova que és en lloch que en diuhen Vallbudeny, que és dejús Vallclara, terra y heretat de Serrallonga… ”

Altres coves d’en Serrallonga: la bauma del castell de la Fossa, conegut també com a Castell de la Força, a Tavertet, deien que la utilitzava com a presó i la Bauma de les Piques a Tavertet, que es diu que la usava com a refugi.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *