Suplement

Baumes

Les coves i les marededeus

Xavier Roviró i Carme Rubio
20 de setembre de 2019

La Mare de Déu és un dels éssers mítics i sagrats més populars a Catalunya. La construcció d’una ermita, capella o santuari en muntanyes o altres llocs de difícil accés, gràcies a l’aparició de la Verge i a la troballa d’una imatge de la Mare de Déu, que es mostra generalment asseguda i amb el seu fill damunt els genolls, constitueix un dels fenòmens miraculosos més recurrents, no només als Països Catalans, sinó a tot el món catòlic. Es tracta de miracles de la devoció popular que han arribat fins a nosaltres a través de la tradició oral i han generat un gran nombre de llegendes. Aquests fets s’han relacionat amb les creences antigues que divinitzaven els elements naturals, com ara les muntanyes, rius, fonts, arbres o coves, de manera que cada una d’aquestes formes de la natura tenia la seva pròpia divinitat o geni protector. Els relats mítics també parlen de la Mare Terra o Gran Mare que engendrava la vida humana i la de la naturalesa, i el seu culte està sovint relacionat amb les coves, fonts, pous i altres accidents geogràfics similars que simbolitzen la fertilitat. Es pot suposar que les divinitats locals anteriors al cristianisme, i que anteriorment ja havien superat les creences romanes, també van resistir la influència d’una religió com la cristiana que assimilava de grat els cultes i devocions precedents que estaven ben arrelats entre la gent. La força de la integració de creences va ser tan intensa per part de la religió cristiana, que va deformar, transformar i fins i tot desnaturalitzar els elements antics fins a fer que, en acabat, fossin difícils de reconèixer. Així, el Nou Testament explica que Maria, una noia jove i verge, va donar a llum el seu fill dins una cova, a Betlem, i segles després, miraculosament, la Mare de Déu s’apareix a la gent senzilla i fa que moltes de les imatges que la representen siguin trobades també dins d’una cova.

Santuari de la Mare de Déu de Cabrera

Com arribar-hi

Situat a la zona de les Guilleries, el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera es troba dalt d’un cingle, a gairebé 1.300m d’alçada, des del qual es pot gaudir d’una bona vista sobre la Plana de Vic i les muntanyes del Prepirineu: el Pedraforca, el Cadí, el Canigó; al nord: Bellmunt i el Puigsacalm; al sud-est: el Matagalls i el Montseny. La pujada de la muntanya és a través d’un camí d’alzines i avets, fins a les escales que es troben al peu del cim.

El miracle

Com gairebé la major part de les capelles i santuaris de Catalunya, l’origen de la imatge de la Mare de Déu de Cabrera es deu a una trobada miraculosa. La imatge de la Mare de Déu la van trobar unes cabres dins una cova en una lleixa penjada al cingle prop del santuari. Cada cop que passaven per aquell indret, les cabres s’agenollaven, i davant aquest comportament tan estrany els pastors van començar a gratar en aquell punt fins a trobar la imatge. I d’aquí li ve el nom de Mare de Déu de Cabrera.

Hi ha un miracle conegut d’aquesta Mare de Déu que explica la història d’un burro que, quan l’engegaven, sortia disparat, agafava amb les dents tot el que trobava, un paper, una branca o el que fos, i s’ho emportava. Quan arribava a la vora del cingle, aguaitava les eugues del prat de baix i bramava amb totes les seves forces. Una vegada va ensopegar amb una nena petita allà al prat, i també la va agafar amb la boca i se l’endugué vora el cingle. Un cop allà, es va posar a bramar com solia fer i en obrir la boca va deixar anar la criatura. El pare de la nena, desesperat, va córrer cinglera avall amb una cistella per recollir els trossos que n’haguessin quedat. Però, per miracle, va trobar la menuda que pujava plorant, perquè havia perdut una sabata. Molt content, el pare li va dir: –Ui, una sabata no és res! I la nena, deixant de plorar, li va dir: –Si em pagueu un vestit m’hi torno tirar! Llavors, s’hi va tornar a tirar, però aquesta vegada va quedar morta, aixafada per la caiguda.

Santuari de la Mare de Déu de Mogrony

Com arribar-hi

En el terme de Gombrèn, al Ripollès, s’alça el conjunt d’edificacions del santuari marià de Mogrony, encerclat d’espadats espectaculars. La capella de la marededeu es va edificar dins la bauma que es troba penjada a mitja cinglera damunt l’hostalatge.

Llegendes

És una capella de petites dimensions amb campanar d’espadanya amb dues campanes, una de les quals la van trobar amagada al costat de la imatge de la Mare de Déu. Es tracta d’una marededeu bruna com la de Montserrat. Es diu que és apropiada per fer venir la llet a les mares que crien i és per això que se la coneix també com la Mare de Déu de la Llet.
Segons la llegenda, la va trobar una parella de bous del comte de Mataplana a la font de la Mare de Déu, que es troba sota el santuari, camí de la Pardinella. El comte la va fer traslladar al seu castell i, dues vegades, la imatge va desaparèixer i la tornaven a trobar a la bauma del cingle. Aquest fet es va interpretar com que la voluntat de la imatge era quedar-se a la bauma i per això li van construir allí dins una capella, d’on no ha marxat mai més.

El llegendari afegeix que el comte Arnau va fer excavar  63 esglaons directament a la roca per arribar fins al santuari. I com que els homes que treballaven per fer el santuari no van cobrar la quantitat que se’ls havia promès, l’ànima del comte Arnau va quedar castigada a vagar sense descans mentre el món sigui món.

  • Compartir