Suplement

Fonts

Les fonts de personatges fantàstics: Apareguts, bruixes i diables

Xavier Roviró i Carme Rubio
1 d'agost de 2018

De tots els esperits de la natura probablement els que més horror susciten als éssers humans són: el diable, els apareguts o ànimes errants i les bruixes. La toponímia catalana, sobretot en aquells indrets que presenten formes sorprenents o estranyes, n’ha deixat constància del seu pas. El diable arriba amb el cristianisme i encarna la maldat en el món. Segons la Bíblia, Déu va castigar per la seva supèrbia l’àngel més bell del Cel, Luzbel o «fill de l’aurora», i el va llançar a l’Infern, junt amb els àngels que l’havien seguit. La tradició nomena el diable de moltes maneres, entre altres: Dimoni, Llucifer, Banyut, Banyeta, Barrabàs, Beelzebub, Maligne i Satanàs. La finalitat del diable és portar a l’infern les ànimes dels pecadors. També hi ha els apareguts o ànimes errants, que són les ànimes condemnades a vagar pel món sense assolir mai el repòs dels difunts. Per últim, hi ha les bruixes, pròpies del món rural, que tenen un origen molt antic, i que amb el cristianisme passen a ser servidores del diable. D’aquests tres personatges hi ha força exemples en les fonts de la comarca.

La Font de la Baronessa

Descripció

La balma de la Baronessa, de grans dimensions, està excavada en unes margues i té el sostre de gres. En els anys cinquanta, mentre s’hi feien treballs d’arranjament, es van trobar quaranta-sis peces arqueològiques de ceràmica que avui es conserven en el Museu Episcopal de Vic. La font és de raig fi controlat per una aixeta i en la feixa de sota, formada per una paret, hi ha una mina tancada amb una reixa que proporciona aigua al castell. A l’exterior, una taula i uns bancs de pedra conviden el caminant a seure.

Com arribar-hi

Seguint la carretera en direcció al parador de Sau, un quilòmetre més enllà de Tavèrnoles s’arriba al coll de Savassona, que està format pel turó del Castell i el turó de Sant Feliuet. Des d’aquest punt, surt un petit i amagat corriol que puja cap al castell i, un cop s’arriba a tocar les seves parets emmerletades, s’ha de continuar pel Passeig de la Baronessa que davalla una mica a la dreta. Aquest camí ample i planer, que a pas tranquil no es triga mitja hora a fer-lo, és el que condueix a la font.

La llegenda

Segons la tradició, la Font de la Baronessa era el lloc preferit del baró de Savassona per anar a fer un passeig. Cada dia li agradava arribar-se fins a la font on, sovint, organitzava grans tiberis. A més, el passeig era prou ample i la balma prou gran com perquè el Baró junt amb el seu seguici poguessin fer-lo a cavall.

Un dia el Baró va partir a lluitar a les Creuades i la Baronessa es va quedar al castell sota la vigilància d’un criat jove i fidel. I així van passar els anys, sense que mai arribés al castell cap notícia del Baró. La Baronessa i el seu criat anaven cada tarda a passejar per la Font de la Baronessa, a peu o a cavall. I tantes tardes van estar allà junts, que es van enamorar, perquè tots dos eren joves i ben plantats. Els amants confiaven que, si el Baró tornava algun dia, el veurien arribar a cavall pel passeig que porta a la font. Però va passar que va triar un altre camí estret que es troba al costat del més ample. I així va ser com el Baró va sorprendre la seva dona i el servent abraçats amorosament, i tot seguit, molt ofuscat i sense escoltar cap explicació, els va matar a tots dos amb la seva arma. A partir d’aquell moment, el Baró va viure sol, ple d’amargura. Diuen els que ho han vist, que les nits de lluna plena l’ànima en pena de la Baronessa, tota vestida de blanc com el dia en què el Baró la va matar, surt a passejar per la baga de la font. Ara bé, també és veritat que el fantasma de la Baronessa només el poden veure els cornuts, i és per això que molt pocs gosen dir que l’han vista.

Altres fonts habitades per éssers fantàstics

La Font de Sauva negra es troba arrecerada sota el Morro de Porc, en el terme de Centelles. Segons la tradició, aquests indrets són terra de dimonis i justament és en aquesta font on el diable va a cercar els condemnats quan es moren. Prop del Santuari de la Salut, hi ha la Font del Goll, al coll d’Uría, ja en terres de la Garrotxa. Es diu que aquesta font ha estat maleïda per les bruixes i que a tot aquell que en begui l’aigua li sortirà un goll al coll. A Montornès del Vallès hi ha el Safareig de les Bruixes que hi deurien fer les seves xafarderies i a la Roca del Vallès la Font de la Bruixa que aneu a saber què hi anaven a fer, igual que a la Font de les Bruixes de Sorralta a Roda de Ter.

De la Font de l’Animeta, que es troba sota el pont del riu Bassi, vora el saltant del gorg Negre d’Oristà, se’n conta que moltes persones havien vist una noia vestida de blanc que desapareixia de sobte quan algú se li acostava. La gent explicava que era l’ànima d’una noia que havia mort ofegada al gorg. A la Font del Cabrit d’Oristà hi apareixia roba blanca estesa al costat d’un roure, un valent va anar a cavar sota l’arbre i hi va trobar un tresor.

La Font del Dimoni de Caldes de Montbui la va construir, diuen, el dimoni a canvi de l’ànima d’una pobra noia. Sembla ser que en va sortir escaldat.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *