Suplement

Viatges

Les Illes Canàries, les del clima suau

Arnau Sañé
1 de setembre de 2020

Les Canàries tenen moltes coses per oferir que són difícils de trobar a Europa, de fet geogràficament són unes illes africanes d’origen volcànic, i això es nota.
Els microclimes són el pa de cada dia, però en general totes les illes tenen unes temperatures suaus durant tot l’any, i per això són un destí ideal per escapar-nos de les inclemències del temps de casa nostra.

A les Canàries hi trobarem magnífics volcans, els deserts quilomètrics, platges úniques, boscos frondosos, jaciments arqueològics i paisatges lunars. Les illes situades més a l’est de l’arxipèlag, és a dir, Fuerteventura i Lanzarote, són de clima sec i càlid durant tot l’any. Si tirem cap a l’altra banda, en canvi, trobem illes més humides, sempre més càlides a la seva vessant sud.

Si hi ha un lloc on no pots faltar, és el volcà del Teide, a l’illa de Tenerife, que s’enfila fins als 3.718 metres sobre el nivell del mar. Pujar al Teide es pot fer de diferents maneres, tot depèn de la condició física i les ganes de caminar de cadascú. Arribar fins al cim s’ha de fer a peu, i, a més, és necessari demanar permís, ja que el turisme està limitat a dues-centes visites diàries per tal de conservar la riquesa natural de l’entorn. Per demanar l’autorització ho podeu fer online a la pàgina web del propi parc nacional. No patiu, per això, que no és necessari pujar els 3 quilòmetres de desnivell a peu. El més comú és pujar fins l’estació base del volcà, situada a 2.356 metres d’alçada i accessible en cotxe. Des d’aquí, el proper pas si encara no voleu fer cames, serà agafar el telefèric, que en 8 minuts us pujarà fins a l’estació de La Rambleta, a 3.555 metres. Ara ja sí que només es puja a peu, però la feina grossa ja us l’heu tret de sobre. Només us caldrà agafar el caminet que puja els 163 metres de desnivell que us falten, i que recorrereu fàcilment en menys de tres quarts d’hora. El parc nacional del Teide és un dels deu parcs més visitats del món, i no és d’estranyar, ja que els paisatges que ofereix l’entorn volcànic, que semblen trets d’un altre planeta, barrejats amb les fumaroles i l’olor del sofre que desprenen les zones de més activitat, converteixen la pujada al cim del Teide en una experiència molt particular.

I parlant de paisatges únics, ens desplacem fins a l’illa de La Gomera, ben bé a l’oest de Tenerife. La Gomera és una de les illes més petites, i no és precisament la més coneguda pels turistes. Aquesta petita illa del tresor, amaga un paisatge únic. Estem parlant del bosc de laurisilva del parc nacional de Garajonay, que ocupa més del 10% de la superfície de l’illa. Es tracta d’una autèntica selva humida, sovint envoltada per un espès banc de núvols que li confereixen un aire encara més màgic. Aquest bosc es pot considerar un autèntic fòssil vivent, ja que és un dels pocs exemples que queden dels boscos que ocupaven la major part del continent europeu fa uns quants milions d’anys. La base del bosc són brucs gegantins recoberts de molsa que creix ufanosa sobre els troncs gràcies a la humitat de la boira que embolica l’ambient tot sovint.

Voleu els millors paisatges volcànics? Aneu a Tenerife, i gaudireu d’una illa molt més visitada que la Gomera, però també amb molta personalitat. El parc nacional de Timanfaya ofereix el paisatge més espectacular (pagant, és clar!) i tota l’illa és un exemple de com els homes som capaços d’adaptar-nos a les condicions més dures. Diuen que les espècies que tenen més èxit són les més adaptables, i és ben veritat! Si us agrada combinar la natura amb l’art, no us perdeu l’obra d’en César Manrique, un artista originari de l’illa que va crear espais que perduren en el temps: els Jameos del Agua, el Mirador del Río, la Cueva de los Verdes i, ara també, la seva pròpia casa convertida en museu.

Pels enamorats de la natura, aquestes illes tenen molt interès. L’aïllament, mai millor dit, fa que les Canàries siguin el bressol de moltes espècies úniques, que no trobareu enlloc més del món. El millor exemple són els canaris, que donen nom a les illes, ocells menuts com gafarrons prou abundants i refiats, que tot sovint es deixen veure pels parcs i jardins de les ciutats. Els pinsans blaus del Teide són fàcils de trobar al captard quan s’acosten als punts d’aigua que hi ha als berenadors. També hi ha dues espècies de tudons autòctons, únics de les illes, de colors de plom i caràcter esquerp. Són més de mal veure que els canaris i, si els voleu localitzar, us haureu de deixar portar per un guia especialitzat. I, tocant de peus a terra, el que no us passarà desapercebut són els llangardaixos. Cada illa té els seus, alguns de mida ben grossa (encara que el nom de lagarto gigante amb què són coneguts és una mica exagerat…) Una mica de fruita madura és suficient per a fer-los sortir del cau i poder-los observar amb tranquil·litat.

Mar endins, les Canàries són un dels millors llocs per observar cetacis. Hi ha algunes espècies que es consideren residents, com el cap d’olla negre, un dels delfínids (balenes amb dents) més grans que hi ha. De mitjana, els caps d’olla fan entre 5 i 7 metres de llarg, i poden arribar a pesar fins a tres tones. Sempre van en colla i són de bon veure al canal que hi ha entre la Gomera i Tenerife. Al sud de Tenerife, entre Los Gigantes i Los Cristianos, trobareu una munió d’empreses dedicades a l’observació d’aquest bestiar. Tenerife és una de les illes més populars per realitzar l’activitat, però també es pot anar a alguna de les illes properes, com La Gomera, Gran Canària o La Palma.

Amb una mica de sort, també és possible observar alguna balena, un grup de falses orques, o alguna de les 6 espècies de dofins que hi viuen. Són animals molt intel·ligents, i senten curiositat pels vaixells que surten al mar per observar-los. Els dofins també es mouen en grup, i alguns exemplars poden resultar increïblement amistosos.

I si sou més de platja no us preocupeu, Canàries, ofereix una bona quantitat de platges idíl·liques, ideals per desconnectar i deixar-se endur pel so de les ones i el vent. La temperatura suau durant tot l’any converteix aquestes illes en un destí ideal per anar a fer una capbussada, encara que sigui a ple hivern. Si el que voleu són platges verges, fora del turisme de masses, les de Fuerteventura són ideals. Us permetran concentrar-vos en la immensitat de l’oceà sense que us destorbi res més enllà de l’entrexocar d’alguna taula de surf enfrontant-se a les salvatges onades de l’Atlàntic. Si aneu amb canalla, hi ha platges ideals pels nens. A Gran Canària, Lanzarote o Tenerife n’hi trobareu algunes, amb onades més tranquil·les i amb una mica més d’ambient.
Cada illa és diferent, i a vegades el paisatge canvia del tot en pocs quilòmetres. Val la pena explorar els diferents racons que ens ofereix cadascuna. Si teniu la ocasió, aneu a La Palma o a El Hierro. Descobrireu tot un altre món, i de ben segur que trobareu indrets que us deixaran bocabadats.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *