Suplement

Ets i uts

Les noves amanides i els nous termes

CNL Osona
25 de juny de 2019

Les nostres amanides han anat canviant amb el temps. Hi hem afegit nous ingredients i, per tant, ens hem anat acostumant a nous termes. Vegem-ne uns quants.

A part del tomàquet verd o el tomàquet de Montserrat, hi hem afegit els cirerols (oblideu-vos dels tomàquets cherry!) i l’enciam de fulla de roure (que deixa en segon pla el tradicional enciam llarg o l’escarola de l’hivern). També hi hem incorporat d’altres fruits o germinats, com les baies de goji (fruit allargat de color vermellós i de la mida d’una pansa), que sovintegen en les amanides que volem nutritives i sanes, o les hem combinat amb diversos tipus de formatges.

Però els canvis no s’han aturat aquí. Darrerament hem assistit a la introducció del mesclum, o sigui, l’explosió dels verds. Així mateix ens ho aclareix el Centre de Terminologia de Catalunya, Termcat:

“El mesclum és una barreja de brots i de fulles d’hortalisses, en origen una barreja de brots i fulles silvestres i brots i fulles conreades a l’hort, entre cinc i deu varietats, en combinacions diverses. Les més habituals són l’enciam, l’herba dels canonges, la ruca, els créixens, la xicoira, la verdolaga, el màstec o l’escarola. La gràcia de la combinació és l’equilibri entre els diversos gustos (dolç, amarg, aspre), consistències (cruixent, arrissat), colors (diferents tons de verd o vermell) i perfums. També s’anomena mesclum l’amanida que té aquesta barreja d’herbes com a base i, originàriament, crostonets de pa fregit per sobre, tot amanit amb un bon raig d’oli d’oliva.”

Amb aquestes noves introduccions, augmenten els noms de les amanides. Les clàssiques amanides verda, mixta o catalana comparteixen espai amb l’amanida mediterrània, l’amanida tèbia, la capritxosa, la provençal, la grega, etc.
Font: Termcat   Foto: Cuinacinc

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *