Suplement

Fonts

Les tres fonts de Roda de Ter

Xavier Roviró i Carme Rubio
23 de setembre de 2018

Al centre del poble de Roda de Ter es troba una de les seves fonts més emblemàtiques les Tres Fonts de Roda de Ter. Entorn d’aquesta font es reunien els veïns per cantar i fer berenades. Hi havia un abeurador per a les mules i l’aigua també s’aprofitava per al safareig del poble. A partir de les sis del matí l’aigua era desviada per regar els horts i després per omplir la bassa de la fàbrica. Era habitual trobar una llarga cua de gent i haver d’esperar estona per poder agafar aigua, perquè l’aigua era molt apreciada. També era molt popular d’anar-hi en tota mena de celebracions: per la Mare de Déu del Carme s’hi feien audicions de sardanes, sovint s’hi feien arrossades i les curses de braus que se celebraven en altres èpoques, també es muntaven just al davant. En Carnaval, acabava en aquesta font la rua de l’enterrament de la sardina amb una sardinada popular.

Altres fonts d’utilitat social

A més de la Font Gran de Taradell, hi ha hagut altres fonts que han donat aigua per abastir els veïns d’un poble, com ara la Font de les Deus, a Folgueroles; la Font de la Petja, a Sant Quirze de Besora; la Font de Cal Blanc, a Sant Martí d’Albars; la Font de la Torre, a La Torre d’Oristà; la Font de Madiroles, a Manlleu; la Font dels Güells, a Tona; la Font de Monallots, a Vic i la Font de Madiroles, a Manlleu.

Actualment es treu aigua per a embotellar-la i distribuir-la al mercat de fonts com la Font d’Or, Aigües de Ribes i la Font Vella, entre altres.

La gent valorava especialment la qualitat de l’aigua d’algunes fonts, i de vegades es desplaçava des de lluny per omplir-ne càntirs, galledes i garrafes, a fonts com ara la Font d’Olost, la Font de la Ricardera, de Folgueroles, la Font del Molí i la Font de la Teula, de Sora, entre altres. I també s’anava a fer fontades a la Font de la Riera de Sant Julià i a la Font Fresca, d’Aiguafreda.
Algunes fonts tenien abeuradors per al bestiar: la Font de Cal Berenguer, de Caldes de Montbui, la Font Tornadissa, al Puigsacalm, la Font de la Talaia, d’Hostalets de Balenyà, els Abeuradors del Taga, de Sant Martí d’Ogassa o la Font dels Bous, de l’Estany.

Moltes són les fonts que aportaven aigua a un safareig o rentador: Les Tres Fonts, de Prats de lluçanès, la Font d’Ordina, de Ripoll, la Font de Foquers, de Tavèrnoles, la Font del Revell, de Santa Maria de Besora, el Safareig de la Font Nova, de Sabadell o la Font del Bassalet, de Sant Vicenç de Torelló. D’altres, en canvi, acollien funcions específiques de la pagesia, com la Font de la Parada, de Sant Boi, −hi ha qui pronuncia de la Prada− on s’hi assecava el blat o s’hi estirava el cànem.
Les activitats que es realitzaven a les fonts eren molt diverses, i s’han de relacionar amb la qualitat de l’aigua o les característiques de l’espai i l’ambient. Així, a la Font dels Pecats de Folgueroles, diuen que hi anaven les parelles d’enamorats a festejar; també eren lloc de festeig la Font Gran, de Santa Eulàlia de Riuprimer, la Font dels Enamorats, de Manlleu i la Font dels Molins, de les Masies de Roda.

Per contra, d’altres es consideraven bones per a anar-hi a berenar o a menjar. Així, s’hi fa una arrossada cada any a la Font de les Alzines de l’Oller, de Sant Martí de Centelles i aquells que volien anar a berenar a una font triaven la Font Calenta, de Centelles. Per Pasqua, la gent de la rodalia anava a la Font de les Coves, de Prats de Lluçanès a menjar la mona. Però per anar de pícnic es donen facilitats a moltes altres fonts, com la Font de les Coves del Lluçanès, Font de l’Escudella de l’Esquirol, Font Trobada, de Folgueroles, Font de la Tria, de Balenyà, la Font del Gorg de la Guilla, de Santa Maria de Besora, la Font de l’Espadaler, de Sant Quirze de Besora, la Font de la Casanova, d’Olost de Lluçanès o la Font de Martorell, de Torelló. I si el que es volia era cuinar, s’hi anava a la Font de la Pixarella, d’Alpens, perquè hi havia fogons picats a la roca per poder cuinar.

Algunes fonts sempre han propiciat activitats de tota mena −culturals, excursionistes, musicals o de tornabodes−. Així, on sempre es feien aplecs de sardanes era a la Font del Paretó, de les Masies de Voltregà, mentre que la mainada anava a celebrar el Dijous llarder a la Font de la Vila, de Gurb. N’hi ha que es carreguen d’història o de llegenda, com la Font de les Piques de Tavertet on diuen que s’hi amagava el bandoler Serrallonga i com la Font Vidranesa, de Sant Pere de Torelló, on donen per cert que era el punt de trobada de contrabandistes.

Tots aquests noms no són avui res més que vestigis d’un món que va estar durant segles ple de vitalitat i que avui pràcticament ha desaparegut.

  • Compartir