Suplement

Reportatge

Libèl·lules i espiadimonis

Josep Garcia
7 de juliol de 2019

Arriba l’època de l’any en què podem veure volant més libèl·lules i espiadimonis al voltant dels nostres medis aquàtics. A Catalunya se n’han descrit 70 espècies, 44 de les quals es troben a Osona, una de les poques comarques on s’ha fet un estudi científic d’àmbit general.

Nom científic

Odonat significa mandíbules amb dents i fa referència a les potents peces mastegadores que tenen aquest grup d’insectes. Va ser el científic Fabricius qui els va ordenar i va donar nom al grup el 1793, situant-los dins l’ordre odonats a la classe insectes dels invertebrats.

Antecedents

Els primers insectes van aparèixer a la Terra ara fa aproximadament 400 milions d’anys, durant el període Devonià. Ja en el Carbonífer, fa uns 330 milions d’anys, van aparèixer els primers avantpassats dels actuals odonats. Entre ells els meganisòpters, insectes d’unes dimensions extraordinàries: s’han trobat restes fòssils d’individus de fins a 70 centímetres d’envergadura alar. L’actual ordre dels odonats es diferencia en dos subordres: els espiadimonis o zygòpters, que van aparèixer durant el Pèrmic ara fa uns 270 milions d’anys; i apareguts posteriorment dins l’Era secundària al Juràssic, ara fa 155 milions d’anys, el subordre dels anisòpters o libèl·lules pròpiament dites.

La denominació popular dels odonats és molt rica i variada i depèn de cada país o zona; libellules i demoiselles a França, dragonflies i damselflies al Regne Unit, libélula i caballito del diablo en castellà, libellen a Alemanya o trollsländan en Suec, entre molts altres. Als països catalans trobem noms com roda-basses, talla-nassos, cavall de serp, pixaví, parots i parotets entre altres. Actualment se’n coneixen més de 5.500 espècies.

En comparació amb altres grups d’insectes, com els lepidòpters (papallones) o els coleòpters (escarabats) són certament poc nombroses, però hi ha més espècies de libèl·lules que espècies d’amfibis (granotes, gripaus, tritons) o de mamífers.
El nombre d’espècies de libèl·lules d’Europa és molt pobre si el comparem amb altres zones. La raó d’aquest fet es pot trobar en els canvis geològics i climàtics que es van produir en aquest continent al llarg del Terciari i Quaternari, com ara les variacions del nivell del mar i els diversos períodes glacials. A Europa se’n coneixen unes 130 espècies, mentre que al Japó, posem per cas, se n’han catalogat 210; unes 300 a Austràlia i al voltant 420 a Amèrica del Nord. A Catalunya s’han descrit 70 espècies, la qual cosa representa aproximadament el 90% de les espècies de la península Ibèrica (78) i el 53% de les espècies europees. Al Vallès s’han fet alguns estudis puntuals, però Osona és una de les poques comarques on s’ha dut a terme un treball científic d’àmbit general. Actualment hi podem trobar 44 espècies de les 46 espècies citades, fet que li dona una riquesa excepcional: hi volen el 64% de les espècies de Catalunya i el 58% de les de la península Ibèrica.

Els estudis moderns per al coneixement dels odonats a Catalunya han estat duts a terme aquests últims anys pel grup Oxygastra, els resultats dels quals han estat recollits i publicat en forma de guia (Les libèl·lules de Catalunya, ed. Brau 2016).

Osona també ha estat pionera en l’estudi i coneixement dels seus odonats: el grup Meganeura, va realitzar un treball per donar-los a conèixer al final de la dècada dels 80. (Faunística i distribució dels odonats d’Osona, Bull. Inst. Cat. Hist. Nat., 67:131-140.1999).

Biologia

Les libèl·lules són insectes molt lligats als medis aquàtics i presenten dues etapes clarament diferenciades: les larves, etapa exclusivament de creixement i de vida totalment aquàtica, i els adults, etapa reproductiva, quan tenen vida aèria però necessiten medis aquàtics per reproduir-se.

La metamorfosi té lloc al final de la fase larvària; són canvis molt notables morfològicament i metabòlica. Significa emergir i deixar la vida aquàtica per adaptar-se a la vida aèria. Cal remarcar tres fets fonamentals dins el cicle de la vida dels odonats:
Posta, a l’inici de la fase larvària
Metamorfosi, al final de la fase larvària.
Còpula, en fase adulta.

Fase larvària

Comença amb l’eclosió dels ous i finalitza amb l’emergència o abandonament del medi aquàtic; els canvis de les condicions del medi són determinats per la vida de les larves. El període de vida en larves pot anar de tres o quatre mesos a dos o tres anys segons l’espècie i hàbitat, i durant el creixement larvari es produeixen diverses mudes de l’exosquelet (entre 10 i 15). També se sol produir una aturada hivernal.

Posta

En moltes de les espècies d’odonats, a l’hora de la posta els mascles, encara en tàndem, acompanyen les femelles al lloc de la posta per assegurar-se d’aquesta manera la paternitat de la descendència.

Metamorfosi

És el procés d’organogènesi més delicat dins del cicle dels odonats. A part dels canvis radicals en l’estructura i comportament, és un moment crític de vulnerabilitat.

Morfologia dels adults

Els imagos o odonats en fase adulta presenten l’estructura típica dels insectes: cos dividit en tres regions molt diferenciades: cap, tòrax i abdomen.

Al cap tenen tres ulls simples i dos ulls compostos extraordinàriament desenvolupats; el seu món és significativament visual. També presenten dues antenes poc desenvolupades. En l’aparell bucal, de tipus mastegador, destaquen les poderoses mandíbules mastegadores, que donen nom a l’ordre. El tòrax representa la part motora de l’individu, i està formada per tres segments; de cada segment surten un parell de potes dotades de nombroses espines que són determinants per a la retenció les preses. En els dos últims segments toràcics hi ha unes ales membranoses amb una nervació primitiva i característica per a cada espècie. La forma de les ales és utilitzada per diferenciar el subordre al qual pertanyen. Als zigòpters les ales anteriors i posteriors són idèntiques entre si, i les pleguen sobre l’abdomen, mentre que en els anisòpters les ales anteriors són diferents a les posteriors i no les poden plegar.

L’abdomen és on es realitzen totes les funcions vitals: digestió, respiració i reproducció, entre altres; i consta d’11 segments. Els orificis genitals s’obren a la cara ventral del novè segment en els mascles i entre el vuitè i el novè en les femelles. Tanmateix, l’aparell copulador masculí es troba al segon segment. Això implica que els mascles han de transferir l’esperma abans de la còpula. A l’extrem de l’abdomen hi ha els apèndixs abdominals, diferents en mascles i femelles, que, en el cas dels mascles, tenen una important funció en l’aparellament.

Còpula

El comportament sexual i reproductiu de les libèl·lules és extraordinari i únic dins del món dels insectes, amb unes pautes molt definides entre femelles i mascles: aproximació i galanteig per part dels mascles, acceptació i receptivitat de la femella, finalitzant amb la fecundació i posta, on el rol de la femella és cabdal i definitiu per a la conservació de les espècies.

On els podem observar

Com hem comentat, la vida dels odonats està lligada al cicle de l’aigua, per la qual cosa els trobarem en hàbitats de zones humides, zones lòtiques com rius, rieres i cursos d’aigües amb corrent i zones lenítiques d’aigües estagnants com llacs, llacunes, estanys o basses.

Són fàcils d’observar en la seva forma adulta, tant en vol com en repòs, a causa de la seva grandària i pels colors vistosos. Molts d’ells són territorials i ho defensen agressivament vers els altres. Són curiosos i es deixen apropar si no se’ls molesta. Contràriament a la creença popular, els odonats no piquen ni tenen substàncies tòxiques ni irritants, no és recomanable la seva captura per no deteriorar-los, essencialment quan emergeixen, quan estan en còpula o durant la posta.

El període en què els podem trobar en vol s’estén entre dos i dos mesos i mig després de l’emergència, depenent de l’espècie. Els trobarem volant d’abril a juliol en el cas de les espècies primerenques, de juny a agost per a les estiuenques, i de setembre a novembre per les tardanes, si la temperatura ho permet.

Alimentació

Tant les libèl·lules com els espiadimonis són grans depredadors en tot el seu cicle de vida i tenen una dieta inespecífica. Les larves s’alimenten principalment d’artròpodes, anèl·lids, capgrossos i alevins de peixos. En el cas dels adults, la seva dieta consisteix en dípters, himenòpters, lepidòpters, ortòpters i altres insectes incloent-hi els mateixos odonats.
A la vegada, els odonats solen ser depredats per altres espècies al llarg de tot el seu cicle, des de la posta fins a l’adult. La major part són depredats per aus, amfibis i peixos; una altra part per aràcnids, asílids, vèspids i també odonats. Les plantes insectívores com dròsera també s’hi atreveixen. L’activitat humana també pot anar-li en contra.

Odonats com a bioindicadors

Els odonats han estat considerats indicadors de confiança de la qualitat ecològica dels medis aquàtics, donades les exigències que presenten certes espècies durant la fase larvària (qualitat de les aigües, temperatura, oxigen dissolt, DQO i pH entre altres) i no és menys important per als adults l’existència d’una bona coberta vegetal per la seva maduració, alimentació, protecció i reproducció.

La pèrdua de zones de medi aquàtic o la degradació o dessecació d’altres, per a la ramaderia, pesticides i el canvi climàtic fan que a Catalunya tinguem diverses espècies amenaçades.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *