Suplement

Sound and Vision

‘Live Forever: The Rise and Fall of Britpop’

Solé
20 de gener de 2019

“Sembla molt raonable pensar que, de tant en tant, l’energia de tota una generació es llança endavant en una llarga i magnífica fogonada per raons que en realitat, en aquell moment no entén ningú.” Ho escrivia Hunter S. Thompson sobre la Califòrnia de finals dels 60, i és aplicable a molts fenòmens que van seguir. El 2003, John Dower va realitzar un documental per a la BBC que explica una de les últimes grans fogonades que han sacsejat la cultura popular occidental: el britpop.

Live Forever: The Rise and Fall of Britpop explora un moviment que va néixer el 1993, producte de diversos factors: d’entrada, una reacció contra el llarg domini nord-americà en la música, en aquells moments amb el grunge com a nova expressió de masses. Bandes com Suede i Blur van alçar-se per reivindicar les essències del pop britànic en una barreja d’al·legat artístic i nacionalista. L’abril d’aquell any la revista Select va publicar en portada una imatge, avui convertida en icona: el cantant de Suede, Brett Anderson, amb una bandera anglesa al fons i el titular “Ianquis, aneu-vos-en a casa”. L’impacte va ser considerable, l’escena ràpidament es va expandir i, un any després, va aixecar definitivament el vol amb la irrupció d’una piconadora anomenada Oasis: la potència d’unes cançons en què ressonaven Beatles, Stones i Sex Pistols, i l’arrogància irresistible dels germans Gallagher van retornar l’autoestima a una generació que es fregava els ulls perquè mai no havia tingut estrelles del rock pàtries com aquelles, que s’havia quedat òrfena d’ídols amb la mort recent de Kurt Cobain i que només havia conegut la foscor del Thatcherisme i ja flairava els nous aires de llibertat que encarnava el Nou Laborisme de Tony Blair. Tot això es va barrejar i va provocar la gran explosió.

El documental ho explica en la veu de Noel i Liam Gallagher, Damon Albarn, Jarvis Cocker i diversos periodistes i gent de la cultura. Entre uns i altres i una enorme quantitat d’imatges d’arxiu sucoses es va teixint amb detall el relat del moviment, des dels orígens fins a un declivi que comença amb el tercer disc d’Oasis, Be Here Now (1997), tant esperat com decebedor.
El document és fantàstic per entendre les claus d’una llarga i magnífica fogonada que va canviar la música anglesa per sempre i va deixar un llegat insuperable. El trobareu a YouTube, en anglès sense subtitular.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *