Suplement

Alegria interior

Lleis sistèmiques

Jordi Soler
4 de maig de 2020

Les persones per naturalesa formem part d’un sistema, o millor dit, d’un munt de sistemes. Encara que fóssim ermitans en una zona aïllada i solitària, continuaríem formant part de quelcom més gran que nosaltres. En el moment que naixem, i de forma automàtica, ja estem formant part del sistema familiar i, de rebot, de tots els sistemes associats a la família. La nostra manera de pensar, la nostra professió, les nostres afinitats i aficions ens ajuden al fet que no estiguem sols en el nostre dia a dia però també ens poden portar discrepàncies i conflictes amb els altres membres del sistema o amb membres d’altres sistemes.

Des d’aquest punt de vista, si volem que les coses rutllin millor, és bo que coneguem i apliquem algunes regles bàsiques.

La primera regla és la llei de pertinença i ens recorda que no estem sols, que no som éssers desconnectats del nostre entorn i que, per tant, hem de ser valorats i reconeguts dins el sistema del qual participem en cada moment. Si soc membre d’un grup de treball i no se m’escolta tot el grup anirà coix. Si per altra banda, i en un context familiar, jo no valoro o reconec el paper del meu pare tot el conjunt familiar se’n ressentirà. És important entendre que si s’ignora un membre del grup això afectarà de forma inconscient tot el sistema.

La segona és la llei de prevalença. Cal respectar l’ordre d’arribada. No parlem de fomentar un sistema patriarcal mal entès, parlem de donar el respecte que es mereix a cada persona tenint en compte el pes que té dins el sistema. En un sistema familiar tradicional moltes cultures ens ensenyen que els avis són els savis de la família i que, per tant, han d’ocupar el lloc principal i tenen la paraula encara que els nets tinguin tres carreres universitàries i vuit màsters a la butxaca. En l’àmbit de l’empresa, per una banda, cal respectar la jerarquia, i per l’altra, cal escoltar a la veterania dels seus treballadors. Un directiu que no té en compte els consells dels treballadors més veterans estarà perdent oportunitats.

Per últim, hi ha la llei de l’equilibri entre donar i rebre. Cal compensar per tot el que rebem amb alguna cosa que tingui el mateix valor o una mica més. I no parlem de valor econòmic o unitats adquirides, aquí el que compta és el valor que dona cada part al que es rep. La gratitud i el reconeixement poden esdevenir la millor resposta quan la part material no és la solució i sobretot cal ser curosos amb el que donem, ja que si l’altra part no ho demana o ho considera desproporcionat podem posar-nos en una situació de superioritat que l’incomodi.
Si prenem consciència d’aquestes regles bàsiques i som testimonis d’una situació que no va prou fina, és gairebé un joc comprovar quina o quines d’aquestes premisses no s’està complint. Quan respectem, reconeixem, valorem, compensem, acollim i agraïm, el que estem fent és reforçar els sistemes dels quals formem part i, de rebot, el nostre propi sistema interior.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *