Suplement

Reportatge

Més de cent iniciatives de custòdia del territori

Anna Pujol
5 d'abril de 2020

Custodiar vol dir conservar, guardar, tenir cura. La custòdia del territori és un conjunt d’estratègies per a implicar persones propietàries i usuàries, i el conjunt de la ciutadania, en la conservació de la natura. Es porta a terme per mitjà de contractes o convenis entre una entitat de custòdia i la persona titular d’una finca. A Catalunya hi ha 700 iniciatives, que ocupen una superfície de quasi 40.000 hectàrees en custòdia. Per què cal conservar la natura? Perquè cuidar la terra és responsabilitat de totes les persones que hi viuen i hi conviuen, no tan sols dels governs i les administracions.

L’inventari del 2019 de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) explica que, de les 700 iniciatives de custòdia del territori català, gairebé 450 són impulsades per entitats privades. Entre les comarques d’Osona, Ripollès i Vallès Oriental, sumen 118 iniciatives, i el Ripollès és de les que més en presenta tenint en compte tot Catalunya (un total de 54, impulsades per dues entitats). A Osona hi ha 48 iniciatives impulsades per set entitats i al Vallès Oriental n’hi ha 16, impulsades per dues entitats. Es tracta de fundacions o associacions com ara Paisatges Vius, situada a l’Esquirol (Osona), des d’on impulsa projectes de conservació de la natura que recorren el territori català.

Sovint visiten la finca d’Els Plaus, a Queralbs (Ripollès), dins del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. L’entitat i la propietària, Beatriu Tenas, van formalitzar per mitjà d’un contracte un acord de custòdia l’any 2015 per fer compatible l’ús del territori amb la conservació dels seus valors naturals més destacats, principalment els prats de dall i les pastures naturals. El contracte, que van signar per 10 anys i volen mantenir al llarg del temps, té per objectiu gestionar de manera sostenible els prats de dall i les pastures naturals de la finca, a la vegada que es busquen alternatives de millora de la productivitat i promoció de la biodiversitat.

Beatriu Tenas és llicenciada en Biologia Vegetal i Ecologia, membre de la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) i de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), a la delegació Garrotxa-Ripollès-Cerdanya. Ella va conèixer la custòdia del territori quan es va començar a constituir la Xarxa de Custòdia del Territori (actualment Xarxa per a la Conservació de la Natura). A finals del 2014, Tenas ja tenia el projecte consolidat de gestió dels prats i es va posar en contacte amb Paisatges Vius per formalitzar la iniciativa de custòdia. “Vam veure que coincidíem en objectius i prioritats, i amb un parell de mesos ja vam tenir l’acord signat”, explica la biòloga.

Des d’aquell moment fins ara, la propietària d’Els Plaus ha vist pocs canvis en les polítiques del país amb relació a la conservació de la natura, però hi ha hagut el moviment per una nova PAC (política agrària comuna) o l’aparició de diversos ajuts dirigits a espais amb iniciatives de custòdia, que segons Tenas han ajudat a avançar a poc a poc. Ella creu que part de la solució seria que hi hagués “més intercanvi de coneixements entre els àmbits de la conservació i l’agricultura. Encara veig que falta aprenentatge i sensibilitat vers la conservació i tots els beneficis que com a societat ens aporta. En l’àmbit català hi ha molt camí per fer”.

Per Beatriu Tenas, és interessant que a comarques “com la nostra, que estan evolucionant cap al sector terciari, no ens oblidem que el territori és de la seva gent, i que la seva identitat depèn en gran part del passat rural, agrícola i ramader, i de l’ús que es feia de les muntanyes, amb les seves dinàmiques. Per exemple, nosaltres, quan fem aquests projectes, sempre treballem de manera conjunta amb les persones ramaderes”. La seva finca es troba inclosa en el projecte Rhinanthus de Paisatges Vius, de conservació de prats seminaturals, producció i comercialització de llavors autòctones.

Paisatges Vius compta amb molts més projectes que inclouen iniciatives de custòdia, com ara el PeriFer, SOS Samaruc o 1.000 Punts d’Aigua. L’Estany del Tarter a Can Roca (Pardines, Ripollès), la finca de Caselles (l’Esquirol), la de Coma-Serra i la del Coll (Rupit i Pruit, Osona), també estan protegides amb contractes de custòdia entre persones propietàries i l’entitat, que treballa per fer compatible la conservació de la natura amb les activitats socioeconòmiques del territori. En aquest sentit, utilitza la custòdia del territori per conservar espècies amenaçades a Catalunya com el gall fer, el samaruc, el cranc de riu o el xoriguer petit.

El Consorci del Lluçanès, el Consorci del Ter, el Grup de Naturalistes d’Osona, la Fundació Privada Vincles, l’Associació de Propietaris/es de Finques Rústiques de la Vall de Camprodon, el Centre d’Educació Ambiental Alt Ter, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu del Ter (CERM-UVic-UCC) i els Ajuntaments de Vic, Sant Celoni i Granollers també compten amb iniciatives de custòdia a les comarques d’Osona, el Ripollès i el Vallès Oriental. Per exemple, el CERM va impulsar la conservació de l’Illa del Sorral, una de les poques illes fluvials que queden a la conca del Ter. L’espai es troba al municipi osonenc de les Masies de Voltregà. Gràcies a aquesta iniciativa, s’està recuperant el bosc de ribera de l’illa, així com la flora autòctona i els hàbitats per la fauna.

Seguim al riu, però ara en un projecte més ampliat anomenat Riberes del Ter, on el CERM i el Consorci del Ter han treballat la custòdia fluvial en acords amb els ajuntaments de Torelló, les Masies de Voltregà, Manlleu, Sant Vicenç de Torelló, Vic i Sant Julià de Vilatorta. El seu objectiu és ordenar-hi elements, usos i accions amb el propòsit de conservar i restaurar progressivament la totalitat dels cursos fluvials de la conca del riu.

La custòdia del territori és més habitual i propera del que ens pensem. El projecte Boscos de Pastura, coliderat pel Consorci del Lluçanès i l’Associació de Propietaris Forestals del Lluçanès, es basa en contractes de custòdia entre les entitats i persones propietàries forestals i professionals de la ramaderia per afavorir la pastura a les finques, mantenir el sotabosc i reduir el risc d’incendis. Segons afirmen les entitats, aquestes iniciatives permeten reforçar la col·laboració pública i privada, com en el cas de la finca de Busquets (Perafita, Osona). Per altra banda, a la Vall de Camprodon s’ha engegat un projecte pilot per la recuperació de pastures i la producció de biomassa forestal mitjançant la custòdia del territori.

I la llista no s’acaba, i no volem que s’acabi. Una de les iniciatives de custòdia de les quals hem tingut notícia darrerament ha estat al Vallès Oriental. Concretament, a la zona de Les Llobateres, gràcies al contracte entre l’Ajuntament de Sant Celoni i l’entitat SEO/Birdlife. El seu objectiu és conservar els valors ecològics i ecosistèmics de l’espai. De moment, s’han renovat els plafons informatius i s’ha retirat un abocament incontrolat de residus al riu Tordera.

El voluntariat ambiental suma esforços

Al febrer les granotes ja s’han despertat i caminen cap al Molí Vell, a Sant Joan de les Abadesses. Allà les custodia el Centre d’Educació Ambiental Alt Ter, que en alguns moments fa crides de voluntariat per contribuir a ajudar la biodiversitat. Pocs dies després de la tempesta Glòria, l’entitat va organitzar una jornada de voluntariat ambiental per retirar residus que les pluges havien fet aflorar a la llera del Ter. Més d’un centenar de persones s’hi van presentar per fer de voluntàries ambientals.

També a la llera del Ter, a l’embarcador de Manlleu, els vespres d’estiu es reuneixen membres del Grup de Defensa del Ter (GDT), persones voluntàries i persones interessades en el medi ambient. Sovint hi porten experts per debatre sobre problemes ambientals de la comarca, com la contaminació de les aigües i de l’aire. Des de fa 15 anys, el GDT fa crides de voluntariat per anar a mostrejar aigua de les fonts. L’objectiu és portar-les a analitzar per obtenir de primera mà les dades dels nitrats. Els resultats són, repetidament, poc tranquil·litzadors. Això els permet aportar dades concretes per argumentar que cal un canvi en el model de ramaderia porcina intensiva vers un model més sostenible ambientalment i socialment.

Defensar la biodiversitat agrària és també un dels objectius de l’Espigall, entitat que des de Bigues i Riells es dedica a preservar les varietats locals en perill d’extinció. Des de Llinars del Vallès, El Gaig impulsa la creació d’un parc agrari entre Llinars, Cardedeu, Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor. Justament aquest diumenge 29 de febrer voluntaris i voluntàries han fet una crida, amb altres entitats vallesanes, per a la retirada de residus abandonats a boscos i rieres.

La Fundació Vincles sol fer accions de voluntariat al voltant de l’ermita de l’Erola, a Viladrau. A la Masoveria de l’Ermita organitzen activitats pedagògiques socioambientals, on faciliten l’accés a infants i joves en risc d’exclusió social. L’espai està sent restaurat amb jornades de voluntariat, camps de treball i programes d’aprenentatge-servei.

Alerta per la pèrdua de biodiversitat de Catalunya

A Catalunya, el 75% de les espècies i el 58% dels hàbitats d’interès comunitari presenten un estat de conservació desfavorable en el període que va del 2013 a 2018. Les dades apareixen en un estudi impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat en coordinació amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), amb la col·laboració d’altres departaments de la Generalitat, diverses institucions, ONG i centres de recerca de Catalunya. Una de les conclusions de l’estudi és que Catalunya necessita enfortir les polítiques de conservació de la biodiversitat.

L’inventari de custòdia del 2019 de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) apunta que la sensibilització i educació ambiental, la restauració d’hàbitats i el control d’espècies exòtiques invasores són les estratègies més utilitzades per a la conservació de les finques en custòdia. A més, el 73% de la superfície en custòdia es troba dins la Xarxa Natura 2000, de tal manera que contribueix a la gestió dels espais d’aquesta xarxa europea de conservació de la biodiversitat.

Una altra de les informacions derivades de l’estudi desenvolupat per la XCN és que en el 73% de les iniciatives de custòdia hi ha hàbitats d’interès comunitari i el 49% de les iniciatives presenten espècies amenaçades. Espècies amenaçades com el gall fer, el samaruc, el cranc de riu, la tortuga d’estany, la llúdriga, l’escanyapolls o l’estepa d’arenal, entre moltes d’altres.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *