Suplement

Mirades (2)

CNL d'Osona
15 de setembre de 2020

Continuem amb les maneres de mirar que vam encetar la setmana passada. En l’article d’avui veurem diversos sinònims que aquest verb pot tenir.

Quan mirem fixament alguna cosa o algú, fitem o mirem de fit a fit. Ho fem segurament perquè la persona o la cosa en qüestió ens interessa o ens sorprèn pel motiu que sigui. També podem observar o sotjar i aguaitar –aquestes dues darreres paraules volen dir ‘observar estant amatent al que pugui passar’. Podríem dir que sotjar i aguaitar és observar en estat d’alerta, com si hi pogués haver un perill que hem d’evitar o una ocasió que no ens podem perdre.

Quan ens observem en un mirall o en algun objecte on es reflecteix la nostra imatge, com l’aigua d’un llac o el vidre d’un cotxe, ens mirem. Tanmateix, hi ha un verb per això mateix que acabem de dir i és emmirallar-se. També podem expressar la mateixa idea amb contemplar-se, veure’s.

Popularment hi ha el verb guipar, que a part de ‘veure’ vol dir igualment ‘mirar d’amagat’, com espiar o vigilar: “Mentre els pirates amagaven el tresor, nosaltres els guipàvem a una certa distància”. En aquest ús també es pot dir guaitar, que sovint pren el sentit de ‘vigilar un indret’: “Els nois guaitaven des de la torre la mar per si venia un vaixell de corsaris”.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *