Suplement

Alegria interior

Modelar

Jordi Soler
4 de juliol de 2018

A vegades penso que vivim en una societat de samurais. Sí, sí, de samurais, aquells guerrers japonesos equipats amb unes grans cuirasses que podien arribar a multiplicar per dos el seu volum corporal a base de capes de roba i una gran armadura exterior. El símil, però, no fa referència a la seva capacitat de lluita sinó més aviat a la seva gran resistència davant les envestides que podien rebre en un moment donat. Aquesta resistència nosaltres l’exercim cada dia a través del nostre blindatge invisible i moltes vegades inconscient, un blindatge que ens protegeix de la ingent quantitat d’estímuls que rebem constantment pels nostres cinc sentits. L’equilibri interior depèn en gran mesura de la nostra capacitat per bloquejar o deixar passar tot allò que ens pot perjudicar o ser d’ajuda, ja que si haguéssim d’adquirir tot el que ens venen o assumir tot el que llegim a la primera pàgina de successos del diari tindríem poques possibilitats de tirar endavant.

El nostre instint ens ajuda a ser selectius i a obrir la nostra cuirassa només davant les situacions o les persones que s’ho mereixen, sobretot si aquestes es presenten en forma d’aprenentatges o de mestres. En aquest cas hem d’estar atents, de vegades l’aprenentatge és inconscient; en d’altres, som nosaltres els que podem decidir si aprofitem l’oportunitat que se’ns ha ofert. En el camp de la PNL una de les eines que ens permet captar amb la seva màxima amplitud les habilitats d’algú per tal d’incorporar-les a les nostres conductes és el modelatge. No podem modelar persones però sí que podem modelar les seves conductes i habilitats. El to de veu, la postura, l’expressió facial, els patrons verbals i tot un seguit d’indicis més enllà de l’activitat que es pugui estar duent a terme ens poden estar ensenyant molt més del que ens puguem arribar a imaginar. És evident que no aprendrem a tocar el piano mirant durant hores el millor pianista del món, però de ben segur que amb l’observació adequada podrem millorar les habilitats que ja puguem tenir en aquest sentit.

Modelar la claredat d’un gran orador, la serenitat d’un místic o l’amabilitat d’un infermer poden fer créixer el nostre patrimoni interior i ajudar-nos a entendre que no cal convertir-se en cap dels nostres ídols, senzillament hem d’aprendre a captar d’ells els aspectes que millor encaixin en nosaltres i saber-los activar en el moment oportú. Si som capaços de fer aquest treball amb encert potser un dia ja no caldrà carregar amb la nostra pesada armadura de samurai i podrem avançar amb més lleugeresa.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *