Suplement

Alegria interior

  • Compartir

Motors del benestar

Antoni Lacueva / antoni@mindfulness-barcelona.com
5 d'abril de 2022

El Dr. Richard Davidson, neurocientífic i fundador del Center for Healthy Minds, explica que el benestar és una habilitat i, per tant, pot ser practicada i enfortida. Aquesta conclusió és la base central d’un treball de recerca pel qual s’identifiquen els quatre components que conformen el benestar:

1. Resiliència
2. Perspectives
3. Atenció plena
4. Generositat

Cadascú té les seves arrels als circuits neuronals, caracteritzats per la seva plasticitat, així que sabem que, amb la pràctica, aquests circuits s’enfortiran.

La pràctica d’aquestes habilitats pot ajudar a promoure més nivells de benestar a les nostres vides.

Com desenvolupar un estat de benestar i pau interior durador?

-Resiliència

La resiliència és la capacitat per recuperar-nos de l’adversitat i sortir-ne enfortits. Davidson la relaciona amb el “no-aferrament”, perquè implica la capacitat per fluir i no quedar-se encallats en aquestes experiències negatives.

La resiliència és una de les claus del benestar: tota persona està exposada a les adversitats. Per tant, si una persona és capaç d’acceptar aquests mals moments i fluir-hi, interpretant-los com un espai de creixement, serà més complicat que es quedi atrapada en el malestar.

Les persones més resilients, que es recuperen més ràpidament, mostren nivells més alts de benestar.

En definitiva, no podem evitar que certes coses ens passin, però sí com responem davant seu.

Segons investigacions realitzades per Davidson i el seu equip, els individus que mostren una recuperació més ràpida en certs circuits neurals clau tenen més nivells de benestar.

Aquests circuits es poden alterar per la pràctica regular del mindfulness.

La resiliència depèn a primer cop d’ull, d’una sèrie d’hormones i neurotransmissors, de l’epigenètica i de la qualitat de la nostra infància. Aquests factors ens poden semblar sens dubte una cosa determinista encara que la resiliència també s’aprèn, es desenvolupa i s’aplica.

-Perspectiva positiva
La segona clau per al benestar és la perspectiva.

La perspectiva positiva no té res a veure amb l’autoengany. En aquest cas, no es parla d’un optimisme a ultrança, que implica negar l’existència del que és negatiu, sinó de l’elecció conscient de donar més rellevància al que és positiu de cada situació, per adversa que sigui.

Les persones que practiquen la meditació experimenten un canvi als seus circuits cerebrals que transforma la seva manera de mirar la realitat.

Davidson afirma que n’hi ha prou amb mitja hora diària, durant dues setmanes, per experimentar els beneficis del canvi de perspectiva.

A diferència de la resiliència, les investigacions de Davidson suggereixen que la pràctica de la meditació i la compassió poden alterar ràpidament aquest circuit.

-Atenció plena
L’habilitat per conduir la ment cap al present és una destresa que s’adquireix també mitjançant la meditació i és una de les claus del benestar.

No només ens permet fer atenció al que estem fent, sinó que ens ajuda a apreciar els petits detalls i estar relaxats.

Per això, quan a un mestre zen se li pregunta quin és el camí per assolir la il·luminació, sovint responen: “Quan caminis, camina. Quan mengis, menja.” Sembla senzill, però no ho és.

-Generositat
L’última de les quatre claus del benestar és la compassió o la generositat.

El fet de donar activa moltes zones del cervell relacionades amb la felicitat i la joia.

El comportament generós i altruista, en realitat activa circuits al cervell que són clau per al benestar. I el que és interessant és que aquests circuits s’activen de manera més duradora que quan rebem una recompensa o un regal.

Així que, a través de la conformació intencional de la nostra ment, podem donar forma al nostre cervell de manera que aquests quatre components fonamentals per al benestar s’enforteixin. Així, podem assumir la responsabilitat de la nostra pròpia ment.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.