Suplement

Alegria interior

Moviment natural

Jordi Soler
24 de novembre de 2018

Quan era petit i sortia a passejar en companyia d’adults no sabia caminar, no podia, els veia a ells amb els seus passos compassats i serens i no ho entenia. Com s’ho fan? Com poden reprimir les ganes de córrer i saltar i limitar-se a caminar? Ara he canviat de bàndol i quan veig la canalla que surt de l’escola que tinc al costat de l’oficina em pregunto… Què els hi donen? D’on treuen tanta energia? Es pot veure clarament els pares que esperen davant la porta de l’escola estàtics, pacients i, de sobte, quan sona el timbre de sortida es genera l’estampida diària.

Quan observo les corredisses dels nens en contrast amb la quietud dels adults que els esperen m’adono que d’alguna manera això també simbolitza la rigidesa que va agafant el nostre cos amb el pas dels anys. Ells, els nens, no esperen l’hora d’anar al gimnàs per bellugar-se o saltar, el seu organisme i la seva saviesa inconscient té molt present que el moviment és vital i el practiquen contínuament de forma natural i sense esforç.

A mitjan segle passat, Haruchika Noguchi (1911-1976), que era un reconegut terapeuta al Japó, va fundar i impulsar una activitat cultural anomenada Seitai. La seva inquietud per entendre com s’interrelacionen al nostre cos les activitats físiques, biològiques i mentals el va conduir a descobrir que totes tres provenen del moviment espontani vital i que és precisament en aquest punt on cal centrar la nostra atenció.

El moviment regenerador o katsugen undo, com s’anomena en japonès, s’enfoca principalment a la part del crani, vertebres i pelvis (CVP), i amb cinc moviments o vaivens és suficient per recuperar l’ordre i l’equilibri natural en tot el nostre cos. Cadascun d’aquests cinc moviments tensen i relaxen l’eix de la nostra CVP d’una forma molt particular per tal d’aconseguir activar una part física i mental del nostre organisme. No hi ha un ritme, una intensitat o una amplitud concretes, i això és el que permet que la saviesa natural del nostre cos es pugui expressar i ens adonem de quins aspectes hem de treballar. És possible que sorgeixin emocions estancades o incomoditats, algun badall o ganes de plorar, si és així és que anem pel bon camí i estem tocant les tecles adequades. La llibertat que ens proporciona la pràctica del katsugen ens permet realitzar aquests vaivens estant drets, asseguts o a terra, només cal posar l’atenció en la nostra CVP i alternar els moviments verticals, frontals, laterals, rotatoris i centrals per començar a despertar en nosaltres la vitalitat que teníem quan érem nens i sortíem a jugar al pati de l’escola.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *