Suplement

Alegria interior

Nivells neurològics

Jordi Soler
18 de juliol de 2018

La programació neurolingüística m’ha ensenyat que una de les millors maneres de fer passos endavant és ser valent i fer-nos les preguntes adequades. Qualsevol cosa que vulguem afrontar, aclarir i resoldre la podrem fer seguint el recorregut que ens marquen els nivells neurològics i les preguntes que aquests porten implícites.

Imaginem-nos que tenim un projecte entre mans i que no acaba d’arrencar del tot. Tenim dues opcions: la primera serà justificar-ho i centrar-nos especialment en la causa que ens ha portat fins a la situació present. En aquest cas la pregunta només és una: per què?, i, sobretot, aquesta pregunta l’adrecem sempre a tota la bateria de motius que han provocat la situació errònia. Puc assegurar que en aquest cas quedarem atrapats en la queixa perpètua.

La segona opció consisteix a començar pels fonaments i revisar tots els nivells que conformen la situació actual d’aquest projecte. La primera pregunta doble podrà ser: on?, i amb qui? Si aquest aspecte el tenim ben definit i centrat podem passar a la següent pregunta. El què?, aquesta és fàcil, ja que explica la nostra conducta i sovint la tenim força clara. El tercer nivell ens demana el com?, i en aquest punt podrem avaluar si estem preparats i tenim tots els recursos per seguir endavant amb la nostra idea. Un cop hem pujat els tres primers graons i hem superat amb èxit les tres primeres preguntes és hora de repassar si creiem realment en el que estem fent. En aquest cas la pregunta és: per què? Aquest cop, però, l’enfoquem cap endavant, com si cerquéssim el motiu que justifica les nostres decisions. Quantes vegades hem fet coses en les quals no creiem? Com han acabat?

De les creences passem als valors i en aquest punt la pregunta adequada per prendre consciència de la nostra motivació més profunda serà el: per a què? Si darrere de qualsevol acció tenim uns valors ben definits i consolidats podem començar a posar el cava a la nevera, ja que només queda la revàlida. El qui? Si tenim ben definida la identitat i la missió del nostre projecte, tenim les creences i valors de part nostra, les capacitats en regla, la conducta ben acceptada i l’entorn adequat no cal donar-hi més voltes, les possibilitats d’èxit són molt elevades.

En aquest supòsit hem pujat tota l’escala de cop, però és fàcil que ens entrebanquem en algun graó. Si es dona el cas és bo retrocedir un pas i revisar el nivell anterior, quan un travesser està molt estrebat és possiblement perquè el d’abans no aguanta el pes que li correspon i cal compensar-lo.

Per als privilegiats que arribin al capdamunt de l’escala sense perdre l’equilibri només queda una última pregunta: amb qui més?, ja que el fet de reconèixer que som part d’un sistema més ampli que la nostra pròpia identitat i que cal tenir aquesta visió holística és el que realment ens farà avançar.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *