Suplement

On són els mòbils? El nou negoci

Arnau Jaumira
17 de novembre de 2019

L’Institut Nacional d’Estadística d’Espanya (INE) controlarà durant vuit dies la localització de tots els mòbils amb línies de Movistar, Vodafone i Orange. El titular inquieta, però sobretot sorprèn per l’envergadura. Parlar de les tres principals operadores de telefonia mòbil significa parlar de prop de 50 milions de línies de les quals es vol saber on viuen, on treballen i com es mouen. Tot amb finalitats estadístiques i assegurant que serà informació totalment anònima i agrupada, sense permetre saber el titular concret de cada línia.

Aquestes dades amb finalitats estadístiques haurien de permetre saber variables com quants ciutadans es mouen d’un municipi dormitori a una ciutat, quantes persones treballen al mateix barri on viuen o d’on ve la gent que treballa en un polígon en concret. L’inici d’aquest seguiment és molt proper perquè els primers dies analitzats seran del 18 al 21 de novembre, és a dir, de dilluns a dijous. Durant aquests dies es comprovarà on és cada terminal cada quatre hores: a les 6 del matí, a les 10 del matí, a les 2 del migdia, a les 6 de la tarda, a les 10 del vespre i a les 2 de la matinada. D’aquesta manera es veurà l’activitat diürna i nocturna durant els dies laborables. El treball es completarà amb l’estudi de dies festius. Primer un diumenge, el 24 de novembre. També s’analitzarà el moviment el dia de Nadal, el 25 de desembre; i finalment, dos dies de l’estiu del 2020: el dilluns 20 de juliol i el dissabte 15 d’agost (que alhora és festiu).

En un moment en què la privacitat cada cop té més valor, notícies així creen un gran rebombori en l’opinió pública. Des que El País va avançar la notícia aquest dimarts, han sortit moltes veus crítiques i molta gent feia públic per les xarxes socials que no volien que les seves dades siguin entregades a l’INE. Però el problema segurament rau en el fet que fins ara no ens n’havíem adonat, però les grans operadores de telefonia porten temps mercadejant amb les nostres dades. Segurament a més petita escala, però ja ho estan fent.

Segons consta al portal de contractació de l’INE, es pagarà prop de mig milió d’euros per les dades a tres companyies: Luca Transit –una filial de Movistar–, Flux Vision –l’empresa de dades d’Orange– i Vodafone Analytics –la divisió de dades de Vodafone–. Aquestes tres companyies són les encarregades de gestionar el big data que generen els milions de línies de telèfons mòbils que té cada operadora. D’aquesta manera, administracions públiques o empreses poden comprar les dades concretes d’un barri d’una ciutat o d’un poble per saber el comportament de la gent. Per exemple, una gran multinacional pot comprar les dades d’una zona propera a l’àrea metropolitana de Barcelona per saber quines són les rutes que fa servir més la gent per desplaçar-se quan surt de la feina i valorar quin és el millor lloc per instal·lar-hi una de les seves botigues.

La filial de Movistar, Luca, fa tres anys que funciona. El pla de negoci és simple: utilitzar els milions de dades que l’operadora té dels seus clients per tornar-los anònims, analitzar-los i transformar-los per vendre a empreses i ens públics. Per exemple, entre els casos d’èxit que Luca destaca a la seva web hi ha el de l’Ajuntament de Granollers, que va contractar Luca per saber més del turisme relacionat amb el Circuit de Catalunya. La web especifica que l’Ajuntament “volia saber l’impacte turístic que tenien les carreres de Fórmula 1 i Moto GP al Circuit sobre la seva àrea. Els vam proporcionar estadístiques de procedència i demografia permetent-los optimitzar la seva estratègia per atreure més visitants i durant períodes més llargs de cara al futur”. És a dir, saber dels visitants del Circuit quants visitaven Granollers, on s’allotjaven o què feien quan no hi havia gran premi.

Un altre client és l’Ajuntament de Girona, que per Temps de Flors volia saber d’on era la gent que venia. Luca els va facilitar “estadístiques d’una mostra major que les tradicionals enquestes i de manera molt més ràpida, optimitzant les estratègies de màrqueting per atreure més turistes en anys posteriors”.

Definitivament, l’anàlisi del big data acabarà sent el substitut de les tradicionals enquestes telefòniques o al carrer per conèixer hàbits de consum o de transport. Aquest segurament és el camí que ha volgut agafar l’INE, però la poca informació que hi ha sobre el tractament de les dades i el que se’n vol fer ha generat més dubtes que no pas alleujament.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *