Suplement

Ets i uts

“Paga que és gata”

CNL Osona
20 de març de 2019

Sovint, quan volem reivindicar que hem encertat un pronòstic, ja sigui que el cafè del matí crema o que el nostre nebot guanyarà la competició del dissabte, utilitzem la frase (paternalista per excel·lència) “Ja t’ho deia jo”, o qualsevol de les seves variants. Una d’aquestes és “paga, que és gata”, una frase feta l’origen de la qual cal buscar en la vida estudiantil del segle passat. 

Diu la memòria popular que una colla d’estudiants enginyosos, però no per això estudiosos, es presentaven en diversos establiments gastronòmics o de vici i sol·licitaven un àpat o unes begudes. Després d’inspeccionar la clientela buscant una butxaca generosa, proposaven una juguesca a algun ciutadà que els cridés l’atenció o que senzillament estigués intrigat pel sac que carretejaven. Mostraven el sac tancat a la víctima, i li demanaven que endevinés l’animal que hi portaven sense obrir-lo. En palpar-lo, sempre se sentia algun miol, i tothom exclamava: “Ja heu perdut, és un gat!”. A la qual cosa els estudiants replicaven, fundant la frase feta, “paga, que és gata”.

L’enginy, la gana i la set van aconseguir, segur, més d’una riallada als cafès, algun plat calent per als estudiants i sobretot una frase feta que encara arrosseguem avui en dia.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *