Suplement

Alegria interior

  • Compartir

Paraules de pas

Jordi Soler / jordi@alegriainterior.com
13 d'abril de 2022

El nostre dia a dia està estretament lligat a l’ús de paraules de pas. Necessitem utilitzar paraules secretes o clau per a gairebé totes les accions i transaccions que realitzem en línia o quan anem a comprar. Les necessitem per accedir al correu electrònic, a la nostra subscripció de premsa digital, consultar el nostre estat de comptes, entrar a les nostres xarxes socials, als portals de compres i un inacabable reguitzell de llocs i serveis que sense la paraula màgica ens barrarien el pas.

Tot i així, si algú es pensa que els passwords van néixer amb l’aparició d’internet o els caixers automàtics i que tenen una estreta relació amb la tecnologia moderna va una mica errat. Fa més d’un segle la màquina Enigma encriptava missatges pel bàndol alemany des de finals de la Primera Guerra Mundial amb el propòsit d’ocultar les comunicacions entre el comandament i el front de batalla. Desxifrar el seu codi va representar un canvi transcendental en el curs de la guerra a Europa. Per altra banda, el cinema ens ha mostrat infinitat d’històries que es basen a desxifrar una paraula secreta per accedir al preuat tresor. La més antiga i representativa que recordo és la frase “Obre’t sèsam” que pronunciava Alí Babà per poder accedir a la cova dels quaranta lladres i obtenir el seu immens botí.

Perdre, oblidar o desconèixer la paraula secreta ens impedeix accedir a una zona determinada i això, en la majoria dels casos, és un perjudici per nosaltres, ja que no sempre existeix un sistema de recuperació. Si aquesta zona resideix en una part profunda de la nostra consciència o directament en el nostre inconscient, i el tresor que guarda no és ni més ni menys que el causant de les nostres angoixes o malestars, és vital que hi puguem accedir. Alliberar tots els dimonis interns ens permetrà recuperar la pau i l’equilibri i d’aquesta manera acostar-nos a la nostra tan desitjada felicitat. Una bona pràctica per dur-ho a terme pot ser l’autoescolta.

Convertir-nos en observadors del nostre llenguatge ens pot sorprendre gratament i si tenim el privilegi de tenir l’acompanyament d’un orientador que ens faci les preguntes adequades ens pot fer el recorregut encara més planer. Si afinem bé aquesta autoescolta ens adonarem que contínuament estem utilitzant paraules que són la clau per desxifrar la causa dels problemes que més ens pesen i que apareixen de forma recurrent. Quan una situació desagradable per nosaltres es va repetint i ens va arribant de diferents maneres i a través de diferents persones ens està avisant que cal parar i incorporar les preguntes adequades. Quan substituïm les preguntes que comencen amb “Per què…?” per les que comencen amb “Com…?”, “Què …?” i “Qui” o “Amb qui…?”, la resposta que obtenim està carregada de “paraules de pas” que ens obren les portes a la part més profunda del nostre inconscient. Si som honestos amb nosaltres mateixos i deixem d’esforçar-nos per justificar tots els arguments en favor de la ment és possible que en un fragment curt de la resposta obtinguda hi hagi pistes suficients per sentir-nos com Alí Babà quan va obrir les portes de la cova del tresor.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *