Suplement

Alegria interior

Parem?

Jordi Soler
10 d'agost de 2020

En aquesta secció s’ha parlat infinitat de vegades de la importància de saber parar i donar-nos espai. Hi ha moltes maneres de fer-ho i moltes maneres d’entendre-ho. Des de la PNL diem que cada persona tenim el nostre propi mapa i per tant una forma particular i única d’interpretar tot el que ens envolta. Amb això també vull dir que cadascú de nosaltres podem arribar a trobar el nostre propi espai de silenci interior en el lloc i en el moment que menys ens esperem i d’una forma totalment imprevisible i espontània. Només cal estar i saber que estem.

No necessàriament hem de supeditar aquesta parada a l’arribada de les vacances, o al fet de trobar un lloc silenciós on puguem sentir la nostra respiració en solitud, tot i que reconec que no cal menysprear cap oportunitat ni situació. Per entendre el significat que té la paraula parar en el meu particular diccionari se m’acudeixen algunes situacions a tall d’exemple.

Podem fer una parada de 60 segons al mig d’un mercat en un moment concorregut i observar el tràfec de passejants i paradistes. Nosaltres ens quedem immòbils, en silenci, simplement observant l’anar i venir de tots els participants en aquesta curiosa escena. Posem atenció en la seva manera de caminar, de tocar les peces, en l’expressió de les seves cares, en la postura que adopten, on dirigeixen la mirada, la forma de parlar i gesticular, com els influencia la nostra presència… És important que anem repassant tots els aspectes que puguem sobre el nostre entorn i persones que ens envolten. Com més aprofundim en l’escena més intensa serà la parada o dit d’altra manera, com més sapiguem parar més capaços serem d’endinsar-nos en el moment present.

Si som hàbils, d’aquesta simple experiència-joc en podem treure uns quants aprenentatges, com el fet de ser conscients del nostre moment present o descobrir que els aspectes que potser ens han cridat més l’atenció o ens han incomodat no són res més que reflexos de la nostra particular manera de ser. Per cert, aviso que és possible que també aparegui una certa sensació d’invisibilitat, però no cal alarmar-se, és normal.

Si no som dels que acostumen a anar al mercat però sí que tendim a donar voltes sobre aspectes que ens preocupen també tenim una bona oportunitat de fer una parada. Quan hi ha un pensament recurrent que va i ve i més aviat ens pesa que no pas ens allibera també pot ser bo no renunciar a ell. Com més el vulguem allunyar més s’enganxarà a nosaltres. Cal agafar-lo de la mà, reconèixer que està allà, comprendre el que representa de nosaltres, deixar de responsabilitzar algú altre de la seva presència, esbrinar quina és la seva intenció positiva, acollir-lo i permetre, quan sigui el moment, que es desprengui pel seu propi pes. No es tracta de frenar, es tracta de deixar d’accelerar.

Al final de tot, l’acte de parar no deixa de ser una decisió nostra, sempre està a les nostres mans decidir si volem viure una esplèndida sortida del sol connectats mentalment a l’oficina o experimentar un embús de trànsit monumental visualitzant algun dels moments més plàcids de la nostra vida. Sempre hem tingut, tenim i tindrem aquesta llibertat. Parem?

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *