Suplement

Ets i uts

  • Compartir

Parlem de bolets. El fredolic

CNL d'Osona
15 de desembre de 2020

El bolet d’avui és dels més tardans, surt a les pinedes formant erols nombrosos quan comença a fer fred hivernal –tan hivernal és que fins i tot se’l pot trobar glaçat. D’aquí ve un dels seus diversos noms. El fredolic (Tricholoma terreum) té un barret sovint irregular, de color gris, vellutat. Les làmines són blanques o grises. El peu és prim i fibrós, molt trencadís. És un bolet poc olorós i es fa malbé de seguida, tot i que és ben comestible; sobretot es fa servir en guisats i sopes.

Una variant del seu nom és fredeluc (de vegades pronunciat ‘freduluc’). Aquesta forma es troba majorment a la zona nord-est del territori català. Pel color fosc del barret, en altres zones és conegut com a negret, negreta o negrentí. El color i la forma del barret han fet desfermar la imaginació popular. Així, al Penedès se’l denomina morro d’ovella i, d’una manera molt semblant, morret d’ovella al Camp de Tarragona i morret de be a les Garrigues. En canvi, al Matarranya se’l coneix amb el nom de boleta.

Fregit amb all i julivert o en guisats és molt saborós, però cal dir que hi ha espècies tòxiques que s’hi assemblen. Cal evitar confondre’l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), que és més robust i més gros, ja que el fredolic bo té el peu buit i el metzinós el té ple. Aquest últim és propi de les fagedes i avetoses.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *