Suplement

Alegria interior

  • Compartir

Passes curtes

Jordi Soler
10 de desembre de 2020

En certes ocasions la vida es presenta com en un d’aquells somnis en què les cames ens pesen tant que no podem avançar i que per molt que vulguem fugir d’un perill o arribar a un lloc segur hi ha una força gravitatòria que ens immobilitza i ens impedeix sortir de la nostra presó fictícia. En aquestes situacions de bloqueig és bo fer una parada i comprovar quins són realment els elements que no ens permeten avançar o fins i tot repassar si tenim clar quin és el nostre propòsit o objectiu. La falta d’una direcció clara o un excés d’obstacles solen mantenir-nos en una immobilitat permanent.

Si som capaços de fer aquest exercici d’autoconsciència és molt probable que acabem descobrint que la clau sempre ha estat i estarà a les nostres mans i ja només ens caldrà activar els nostres recursos i començar a avançar. En aquest sentit em ressona parlar del kaizen, el hansei i el lingchi. Els dos primers conceptes provenen del Japó i el tercer té el seu origen a la Xina.

El kaizen, del qual ja hem parlat en altres ocasions, ens recorda la importància d’avançar de forma contínua a través de petites passes. Un propòsit petit és més fàcil de materialitzar que un de gran, i si un cop assolit l’intentem millorar estarem fent girar una roda que lluny d’aturar-se ens pot portar molt lluny. El kaizen ens allibera de tot allò que no ens serveix i reconeix la importància de valorar-ho tot independentment de la seva rellevància o grandària. Aquest és un bon principi per superar obstacles que d’entrada se’ns presenten com a inabastables.

Un cop iniciat aquest procés kaizen cal fer petites parades per fer autocrítica i ser autoreflexius per tal de detectar possibles elements de millora que no cal etiquetar com a errors. Simplement identifiquem tot el que cal reconsiderar i corregir per tal de mantenir-nos en la direcció adequada. Si som honestos amb nosaltres mateixos, evitarem trobar culpables i ens centrarem únicament en tot allò que cal replantejar per seguir amb el nostre propòsit. I si ho fem de forma sincera i constructiva estarem en sintonia amb el hansei (autoreflexió).

Per últim, parlaré del lingchi o la “mort per mil talls”. No explicaré les esgarrifoses execucions que es feien a la Xina fins a principis del segle XX i que s’identificaven amb aquest mot, ja que el seu significat és suficientment explícit, el que vull expressar és la importància de no deixar-nos bloquejar per una infinitat de petits mals hàbits. Procrastinar en tot allò que ens fa mandra, posposant fins a l’infinit moltes petites tasques, no ser constants o justificar totes les coses que no hem fet prou bé no són res més que facilitats per agafar un camí que no ens porta enlloc. Moltes vegades no parem atenció a certes deixadeses nostres precisament perquè aparenten ser insignificants, però de la mateixa manera que el kaizen ens acosta al nostre objectiu a través de les petites accions, el lingchi ens n’allunya a través de les petites ferides que suposen les decisions o accions tòxiques que anem adoptant.

Evitem el lingchi, practiquem el kaizen com a forma de vida i reflexionem amb el hansei per tal d’avançar en la direcció més adequada i no permetre que els nostres somnis paralitzadors es converteixin en la nostra realitat.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *