Suplement

Alegria interior

  • Compartir

Preparar el rebost

Toni Juclà / sodecaminar@gmail.com
24 de març de 2022

En els temps que corren, en què l’energia fòssil s’ha tornat un bé escàs i alhora indispensable per l’engranatge social, tot té un cost caríssim per a la Terra i ens pot arribar a provocar inestabilitat, conflictes i sobretot menys alegria interior. I si no, observem-nos, a l’hora de proveir-nos d’energia per al vehicle, les cares que posem mentre a la pantalla els dígits dels litres sumen molt a poc a poc i els dels euros es disparen sense fre.

Potser ja és l’hora d’imitar les virtuts de la naturalesa amb més consciència, per fer la vida una mica més senzilla i eficaç. Fins ara l’hem imitada d’una manera banal, amb un sentit productiu de les coses, com per exemple potenciar les plantes que ofereixen grans quantitats de beneficis i descartar les que ofereixen petites virtuts de qualitat i altres coses al medi. Potser és hora de gestionar un tros de terra, petit o gran, per una persona o per una comunitat, on fer una bona imitació d’un espai natural ric en diversitat i múltiples formes de vida, per nodrir-nos de bons aliments i sobretot de bon ambient.

Un rebost és un lloc on es guarden els comestibles. Avui en dia en tenim a tot arreu. Hi trobem tots els aliments necessaris per cuidar el nostre cos però pocs per nodrir la nostra ment. Aquests espais on preval l’harmonia per interioritzar-se cada individu d’una manera determinada. Podria descobrir la pau interior en un museu, al fons d’una mina o a dalt del cim d’una muntanya. Però l’únic espai on podem combinar els dos beneficis, l’alimentari i l’emocional, és en un hort. Un lloc creat per semblar-se a la naturalesa. Si ja sé que és una perspectiva molt personal dir que l’hort és el millor lloc per obtenir pau i energia però, després de passar-hi moltes hores i d’observar la senzillesa de coses extraordinàries, ho puc afirmar.

Una de les experiències més impressionants viscudes a l’hort és l’aparició d’un eixam d’abelles. Primer, el temor que provoca un soroll intens al cel, un núvol negre que es mou en dansa; després la invasió d’un nombre indeterminat d’abelles a un arbre fruiter, els segueix la calma d’un so més harmònic. Segon, la por augmenta considerablement perquè l’abella pica, un record del dolor passat em fa allunyar de l’eixam. Tercer, procedeixo a l’acceptació que les abelles no són agressives sinó manses per naturalesa, com diuen els apicultors que posen en pràctica els coneixements mil·lenaris basats en la cohabitació. Quart, posar a lloc les idees, perquè és important recordar que la història de la humanitat va lligada també a les abelles, com tants altres éssers vius. L’eixam sempre ha estat instal·lat a l’hort sota la protecció de l’ésser humà. Fins i tot integrades en la mateixa casa sense suposar cap problema. Són els passos per redefinir la nostra relació amb la naturalesa, per instaurar un rebost beneficiós per a tots els éssers i totes les formes de pensar.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.