Suplement

Alegria interior

Què és un ancoratge en programació neurolingüística?

Eulàlia Robert
10 de maig de 2019

A qui no li ha passat escoltar una música o veure una foto i recordar, de sobte, una situació viscuda? Segurament hi ha olors que ens recorden persones o llocs específics.

La connexió entre veure una imatge, escoltar un so o notar alguna sensació i que aparegui, de forma immediata, un record, és una cosa que pot ocórrer moltes vegades durant un dia.

En PNL a aquesta connexió entre veure una imatge, sentir algun so, notar una olor, un sabor o tenir alguna sensació tàctil i que aparegui de sobte un record determinat, es denomina ancoratge.

Un ancoratge rep també el nom en psicologia de reflex condicionat o condicionament clàssic.

Es tracta d’una característica del sistema nerviós, que ens facilita aprenentatges ràpids en forma d’estímul-reacció.
Ivan Pavlov (fisiòleg i psicòleg rus) va estudiar conductes de gossos, als quals donava menjar al mateix temps que feia sonar una campaneta. Al cap d’un temps, els gossos havien associat de forma inconscient el so de la campaneta a l’acte de menjar, i només sentint la campaneta ja començaven a salivar. Pavlov va crear ancoratges en els gossos, en els quals l’estímul auditiu de la campaneta activava la reacció fisiològica de la salivació.

Els ancoratges fan que puguem recordar de forma immediata estats i emocions de situacions viscudes i poden arribar a ser tan intensos, que només de sentir una música podem notar al nostre cos les sensacions fisiològiques del moment al qual ens transporta la música.

Això també ens pot passar amb experiències desagradables: els ancoratges fan que, després d’un mal tràngol, per exemple, un ensurt o un accident, apareguin reaccions exagerades davant d’estímuls concrets. Si aquest matí m’espanto perquè gairebé m’atropella un autobús, és molt probable que durant un temps la imatge o el soroll d’un autobús m’activi el record i el meu cos torni a sentir la mateixa sensació d’esglai. Aquesta reacció és instantània, automàtica i no controlada per la nostra ment.

Tots tenim un munt d’ancoratges apresos dels quals no som conscients. Els ancoratges poden fer que canviem d’estats d’ànim de forma instantània. Si estàvem de bon humor i de sobte comencem a sentir-nos molestos, podria ser degut al fet que s’ha activat algun ancoratge inconscient que ens porta records incòmodes o desagradables.

L’interessant i la bona notícia sobre els ancoratges és que podem aprendre a ancorar a voluntat experiències agradables. Si, per exemple, en el moment d’estar veient una posta de sol, des d’un estat intern de pau, fem algun gest amb les mans o dits, si l’ancoratge està ben fet, quan repetim aquest gest, apareix el record de la posta de sol, i el que és més important, la sensació interna de pau.

La PNL ens ensenya a ancorar estats agradables i també a desancorar estats desagradables o dolorosos.
Ancorar o desancorar no modifica el nostre record dels fets succeïts, l’únic que fa és intensificar o desintensificar la sensació interna que va associada al record.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *