Suplement

Alegria interior

Qui som?

Jordi Soler
24 de juliol de 2018

A la vida hi ha moments i situacions en què tinc molt clar quin és el meu paper, en d’altres no tant. Si es produeix un problema tècnic és fàcil que comenci a sonar el telèfon que tinc damunt la taula de la meva oficina i l’atengui com a informàtic. Quan assisteixo a la festa de fi de curs a l’institut de la meva filla ho faig com a pare i si un cop allà tinc un moment ocurrent puc esdevenir el pallasso de la colla per uns breus instants. En tots aquests casos hi tinc ben definida la meva identitat i en tots hi trobo un element comú: una creença sobre mi mateix.

Aquestes creences sobre nosaltres mateixos ens poden resultar molt fàcils d’identificar quan estan vinculades amb un context o amb una situació. “Soc en Jordi, l’informàtic de…”, però quan la pregunta de: “Qui soc?” o “Quina és la meva missió?” va dirigida a un aspecte més profund de mi mateix la cosa ja comença trontollar.

Estem molt acostumats a cercar les respostes mentalment i sobretot a raonar tot allò que escoltem o volem dir. En el nivell de la identitat, si volem arribar més endins, no podem basar-nos en la lògica, ni podem trobar la resposta en l’experiència adquirida al llarg de la nostra vida. El primer pas per descobrir la nostra identitat consisteix a no fer, a no cercar a fora una resposta que només podem trobar en el nostre interior i que no està escrita en cap llibre i que cap expert pot deduir per nosaltres.

Retrobar-se amb un mateix és un camí que només es pot fer acompanyat fins a un cert punt del recorregut, arribat a aquest punt cal silenciar el soroll mental, activar el silenci interior i deixar que arribi la resposta. En la programació neurolingüística se’ns diu que aquesta resposta arriba en forma de metàfora, i que per molt irrellevant que pugui semblar al principi, quan li dediquem una certa atenció pot esdevenir molt reveladora. Sigui en forma d’imatge, so o sensació, aquesta metàfora pot tenir un significat molt particular i totalment adreçat a nosaltres. Ningú pot interpretar-la millor que nosaltres mateixos i és fàcil que quan la trobem ens sigui, fins i tot, difícil d’explicar-la amb paraules.

La identitat són els fonaments de la nostra existència. Si la tenim ben assentada, tots els valors, les creences, les capacitats i la nostra conducta tindran una bona base sobre la qual aixecar-se i reforçar-se. Per altra banda, si centrem la nostra atenció només en el que volem fer o tenir, estarem exposats a quedar-nos atrapats en el que no som. Si és així, podem trobar-nos en un circuit tancat en el qual per molt que correm no arribarem mai enlloc i no aconseguirem mai conèixer el nostre nen interior.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *