Suplement

Alegria interior

  • Compartir

Quin són els meus punts cecs?

Eulàlia Robert, directora de PNL Barcelona
29 de setembre de 2022

En qualsevol procés de millora personal, el primer pas és ser conscient d’aquells aspectes dels quals no som conscients i que poden constituir una dificultat per les relacions o poden limitar-nos en l’assoliment dels nostres objectius personals.

Daniel Goleman, conegut per ser l’autor d’un dels best-sellers mundials, Intel·ligència emocional, d’editorial Kairós, 1998, al seu llibre The Blind Spot / El punto ciego, Plaza Janés, 1997, descriu els punts cecs com una forma d’autoengany.

Els punts cecs constitueixen aspectes de la nostra personalitat que no solem veure i que aquesta ceguesa la majoria de les vegades ens impedeix trobar maneres alternatives més efectives de comportar-nos en determinades situacions.

Des del marc de la programació neurolingüística (PNL) podríem dir que els nostres punts cecs són cecs perquè són reaccions automàtiques i inconscients, que s’activen en presència de certs estímuls, i que probablement tenen el seu origen en experiències de quan érem joves o fins i tot nens. Des de la PNL també abordaríem els nostres punts cecs, no com una cosa que volem amagar voluntàriament sinó com a “aprenentatges forçats” per experiències viscudes en les quals ens vam sentir vulnerables, impotents o emocionalment superats.

Des de la PNL explorem els nostres punts cecs, en primer lloc amb curiositat, sense judicis, oberts a comprendre que tenen un origen determinat, que també en el moment en què vam incorporar aquestes conductes o reaccions van tenir el seu sentit i que, un cop conscient del seu origen, podem trobar voluntàriament formes alternatives més adaptatives als nostres entorns i relacions actuals, trobar maneres més assertives i conscients de comunicar-se i actuar.

Aquests processos anteriors passen per escoltar-nos amb curiositat, amb acceptació, sense judicis, sense exigències i sense por de veure aspectes de la nostra vida que potser no volem recordar. Tractar-nos amb amabilitat, atrevir-nos a reconèixer aquells aspectes que formen part de les nostres experiències, reconèixer que en el fons formen part de nosaltres, és la manera d’acceptar cada cop més com som i, eventualment, trobar maneres de viure una vida més completa.

Quins són aquests aspectes de la nostra personalitat, de la nostra vida, que no ens atrevim a recordar?

Quines són les històries que no explicaríem ni tan sols als nostres millors amics? No dic que sigui fàcil, però segurament la por per descobrir els nostres punts cecs comencen a desaparèixer en el moment en què comencem a recordar-los, sense jutjar-nos.

Quins podrien ser algun d’aquests punts cecs nostres?

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.