Suplement

Alegria interior

Recalcular la ruta

Jordi Soler
12 de juny de 2020

En un entorn informàtic, quan alguna cosa no rutlla o es bloqueja la màquina amb la qual estem treballant, és fàcil que el tècnic ens acabi demanant que comencem fent un reset. Tant de bo que poguéssim disposar d’aquest botó màgic per tal d’adreçar tot allò que no ens agrada o començar de zero en tots aquells aspectes que no s’han desenvolupat tal com nosaltres havíem programat.

Aquests dies estem vivint una situació nova que per a alguns pot ser una oportunitat de progrés i per a altres un veritable malson. Sigui quina sigui la nostra vivència, no cal esperar a despertar l’endemà i creure que tot tornarà a ser exactament igual que abans de la pandèmia d’un dia per l’altre.

Davant un panorama de canvi diari cal reinventar-se. És com quan segueixes les indicacions del GPS i et passes de llarg de la ruta indicada, el GPS, que sempre és molt creient i no protesta mai, recalcula la nova ruta i et suggereix un nou camí a seguir. Sento que aquests dies molts de nosaltres estem en un procés constant de “recalculant ruta”. Si realment ens sentim part d’aquest grup que ens toca recalcular i som conscients que el botó de reset no existeix cal que redefinim els nostres objectius com més aviat millor.

Si ja hem triat la ruta i si sabem el que volem aconseguir en aquest nou context en el qual ens trobem ja tenim la feina més important encarrilada. Ara ja només ens cal seguir les regles bàsiques que ens aporta la programació neurolingüística perquè aquest propòsit arribi a bon port.

La primera regla és formular el que volem en una frase curta, concreta i en to positiu. A continuació cal que tot el que puguem necessitar per materialitzar aquest objectiu estigui sota el nostre control, ja que en cas contrari tenim poques garanties d’èxit. Hem de ser molt específics amb tot el que volem i no ser escassos amb els detalls. Com millor el definim menys sorpreses tindrem.

Cal definir també la grandària justa. Ni massa, ni massa poc. A vegades, els objectius grans cal dividir-los en subobjectius i preguntar-nos què ens impedeix aconseguir el primer d’aquests subobjectius ara. Quin és el primer pas a fer?

Per altra banda, agafar el calendari i fixar terminis ens ajuda a prendre consciència de com va evolucionant cada pas i detectar quan les nostres il·lusions del primer dia no s’adiuen a la realitat. Tot sovint, ens ajuda més fixar-nos petites fites que podem aconseguir en poc temps i comprovar si s’han dut a terme. És important poder comprovar si s’han aconseguit els passos que ens vam marcar al principi i saber on som en cada moment. Igual que també és important comprovar que tinguem els recursos i coneixements necessaris i que les nostres accions siguin compatibles amb l’entorn en el qual estem vivint. Si en el camí que seguim per aconseguir el nostre propòsit se’n ressent la relació familiar podem acabar naufragant.

Si entenem que ara el que toca és recalcular i posem tota la nostra atenció i energia en un objectiu factible per nosaltres, de ben segur que no ens caldrà resetejar la màquina, ja que una actualització en el moment oportú ens pot permetre trobar el nostre veritable destí.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *