Suplement

Baumes

Refugis en èpoques de guerra

Xavier Roviró i Carme Rubio
16 d'agost de 2019

Una conseqüència habitual de les guerres és l’aparició dels “deixats de guerra”, és a dir, les persones que, un cop acabat el conflicte, no s’adapten de nou a la societat i s’allunyen ells mateixos o se’ls margina per raons diverses. En Boquica (Josep Pujol), en La Pera (Josep Serra), i molts d’altres, en són alguns exemples, en aquests casos sorgits de la Guerra del Francès. També en Bou, un antic lluitador carlí, es va amagar en petites baumes prop del mas Pujolet de Savassona després d’haver-se convertit en un vulgar lladre i va passar el mateix amb els trabucaires, bandolers sorgits de la Guerra del Francès i de les guerres carlines.

Bauma dels Trabucaires

Més o menys a un quilòmetre de Goitallops (Taradell), es troba l’estela dedicada als Mossos d’Esquadra commemorativa a uns fets tràgics ocorreguts en aquella zona. A prop i ben amagada, hi ha la bauma dels Trabucaires. Per trobar-la cal buscar en els mapes o altres sistemes d’orientació informacions sobre el punt on s’ubica, perquè costa d’explicar en poques paraules com arribar-hi.

El terme trabucaire es va començar a utilitzar al segle XVIII, en referència als grups de gent armada que lluitaven en guerrilles per sobreviure i, si convenia, es feien mercenaris. Sovint eren homes deixats de guerra, que continuaven lluitant armats amb trabuc, però ja no ho feien per una causa comuna. Aquest terme es va continuar fent servir al llarg del segle XIX, que és quan surten aquests exemples. El monument erigit pels Mossos d’Esquadra recorda una de les moltes accions d’aquest cos armat contra partides de trabucaires que havien terroritzat el país.

L’estela de Goitallops recorda un fet ocorregut un cop ja acabada la Primera Guerra Carlina. En aquelles terres es veu que des de feia mesos rondaven pel Montseny diversos grups de trabucaires que causaven molta confusió i por entre els pagesos. Una d’aquelles quadrilles va segrestar tres homes de Tordera i els van tenir amagats en una masia a prop de Taradell, en terme de Seva. Quan van ser descoberts pels Mossos hi va haver un intercanvi de trets, amb el resultat de dos mossos morts i un dels segrestats. Els trabucaires van aconseguir fugir i es van refugiar al seu amagatall, situat prop de Cal Moreu, en una bauma de difícil accés, que a partir d’aquell moment és coneguda com la bauma dels Trabucaires. Per pujar-hi s’havia de fer servir una llarga escala de fusta que es treia o posava a conveniència. Els trabucaires van marxar cap a França, després d’eixorellar un dels segrestats i de matar-ne un altre. A la fi, es va aconseguir detenir disset trabucaires, tots amb la barretina catalana al cap. Quatre trabucaires van ser condemnats a la forca i la resta, a la presó. El pedró commemoratiu recorda aquells dos mossos.

Els carlins

Les guerres carlines han deixat una petjada fonda en la nostra societat, com ho prova el gran nombre de mostres de cultura popular que encara perduren: els molts exemples de microtoponímia que en fan referència, les nombroses dites i cançons sobre els carlins, i cal afegir el fet que algunes relacions socials es veiessin afectades per aquelles guerres fins no fa gaires anys.

Tot i que les baumes no van ser mai el tipus d’amagatall habitual dels carlins, també les van utilitzar en alguna ocasió. Així, per exemple: la bauma del Carlí, enlairada a la riba esquerra del torrent del Molí Vell, i la bauma dels Carlins, que es troba sota el camí de la Serra, a la riba esquerra del torrent de Baumadestral, totes dues al terme de Tavertet.

Una llegenda curiosa és la de la cova del salt de la Batllia, que explica en Flòtil del Carbonell. Diu que un capità dels carlins que estava ferit de guerra va trobar amagatall dins una cova que hi ha sota el salt d’aigua de la Batllia, al Collsacabra. El seu assistent li anava a buscar les provisions als Hostalets i a les Preses, fins que un dia va ser capturat pel bàndol enemic. Com que el jove no va voler descobrir on es trobava el seu capità, va rebre tortures fins a la mort. Mentrestant, el capità, com que no es podia moure a causa de les seves ferides, va morir a la cova. El seu cos va quedar al costat d’una gerra plena d’or, el tresor que carregava quan fugia de l’enemic. Molt temps després, en Flòtil del Carbonell, un dia que passejava vora els cingles, va observar un forat que un esllavissament havia deixat al descobert. S’hi va introduir i el va seguir fins al final. Allà dins va trobar l’esquelet del capità amb tot l’or al seu voltant. Ara bé, segons es diu, l’home va fugir ple d’espant, sense poder emportar-se res, perquè un enorme serpent enrotllat a la perola plena de monedes d’or guardava el tresor.

Els emboscats. Les Grioteres

Els boscos han estat l’amagatall preferit de molts homes que no volien anar a la guerra. S’amagaven en petits espais enmig dels boscos, en forats prop de cingleres, en baumes més o menys aïllades i, fins i tot, en coves més profundes. Si era possible, els indrets triats per amagar-se eren llocs coneguts, a prop de la casa o del poble de cada emboscat. La gent de Sau i de les Guilleries va utilitzar sovint les coves de les Grioteres. Aquest conjunt de forats va servir d’aixopluc i refugi per a diversos grups de joves d’aquells entorns que es trobaven en la mateixa situació.

Com arribar-hi

Per anar a les Grioteres cal deixar el cotxe a l’aparcament que es troba just abans d’arribar al Parador de Sau, poc després d’haver passat el coll de Terrades. S’ha de seguir la pista que surt en direcció sud i que té un pendent pronunciat. Es continua fins a deixar un trencant a l’esquerra, a mà dreta hi ha la sendera dissimulada que puja a les Grioteres. Per arribar-hi cal fer un últim tram de difícil accés, que es pot superar amb l’ajut d’unes cordes. Les coves estan formades per diverses galeries que es comuniquen entre elles i fan la impressió de tractar-se d’un terreny ple de forats. Aquestes coves han estat habitades des de la prehistòria fins a la Guerra Civil. Si es vol penetrar endins, cal dur llanterna.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *