Suplement

Viatges

Seychelles, el tresor dels pirates

Arnau Sañé
11 d'octubre de 2020

Durant molts anys, les Seychelles van ser unes illes abandonades, pràcticament despoblades i el refugi perfecte dels pirates de sabre i ull tapat. Avui, és un dels països més segurs del món i es tracta d’un arxipèlag ple de tresors amagats. Només cal seguir les indicacions del mapa i podreu gaudir també de les meravelles que amaga aquest desconegut de l’Índic. En total, les Seychelles comprenen més de 100 illes dividides en 25 districtes, però no cal posar els peus a totes per fer-se una idea de tot el que s’hi pot trobar.

El nostre punt d’arribada és Mahé, on trobem la capital: Victòria. És també l’illa més gran de tot el país, potser també la que ha rebut més l’impacte de l’acció humana, però no per això deixa de ser un destí interessant. Amb més de 100 quilòmetres de costa, ofereix algunes de les platges més espectaculars del món, no només per la típica sorra blanca i l’aigua turquesa de les postals, sinó per la gran biodiversitat marina que hi habita, relativament fàcil d’observar amb paciència, ulleres i tub. A les costes de Mahé hi abunda el corall i, de fet, a les Seychelles hi trobem un dels atols de corall més grans del món, el d’Aldabra. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, les quatre illes que formen l’atol i l’immens escull coral·lí que les envolta donen vida a una gran quantitat d’espècies animals en perill d’extinció, com ara la tortuga gegant d’Aldabra.

Si us voleu quedar a terra ferma gaudint del paisatge sense sortir de Mahé, una de les platges més recomanables és la d’Anse Forbans, probablement una de les més fotografiades del món, i amb raó, que us farà sentir com si fóssiu dins el fons d’escriptori de l’ordinador de l’oficina. Les rutes de trekking també són populars a Mahé, i una de les més conegudes és la de Copolia. És una caminada de dificultat moderada, amb 160 metres de desnivell, que com a recompensa final ofereix les millors vistes a la badia de Victòria, ja que la ruta inclou un dels punts més alts de l’illa. El paisatge canvia completament, i la sorra i el mar donen pas a una selva humida de vegetació frondosa i exuberant, plena de vida per tots els racons.

Per acabar, val la pena donar un volt per la capital, que amb només 30.000 habitants ja concentra una tercera part de la població de tot el país, el que la converteix en una de les capitals més petites del món. El mercat de Sir Selwyn és un bon lloc per veure el dia a dia de la població seychellois, on de bon matí dotzenes de locals munten la paradeta per vendre tota mena de productes frescos. Fixeu-vos en la quantitat i varietat de peix, i en els esplugabous que, sense cap vergonya, miren d’arreplegar alguna rampoina. Un cop firats, el jardí botànic també és una visita interessant, ja que hi trobarem una gran col·lecció de la multitud de plantes endèmiques del país. També hi ha una bona quantitat d’ocells i alguns exemplars de tortugues gegants d’Aldabra. Aquestes tortugues són de les més grans del món, amb permís de les companyes de les Galápagos i referint-nos a tortugues terrestres. Els mascles poden arribar a fer més d’un metre de longitud i pesar gairebé 250 quilos, mentre que les femelles es queden petites i no solen passar dels 150 quilos. Les potes són molt robustes i el coll exageradament llarg els permet arribar a les branques dels arbres més baixos. Com passa amb altres tortugues, poden viure més de cent anys.

Si traiem el cap a Prasline, a només 50 quilòmetres de Mahé, hi trobarem un altre rècord mundial, en aquest cas l’arbre que fa la llavor més gran del món, conegut com a coco de mer o coco de mar. La forma de la nou del coco, que recorda els malucs i el pubis d’una dona, va donar lloc a una gran quantitat de llegendes. Abans que les Seychelles fossin descobertes, aquestes nous arribaven de tant en tant a les platges d’altres indrets, sobretot de les Maldives i de la costa africana. Quan les llavors eren trobades, ja no eren fèrtils, i era vist per la gent com un objecte rar i fascinant, al qual se li van atribuir multitud de propietats curatives i fins i tot màgiques. Les llavors, deien, provenien d’un paradís desconegut que situaven mar endins. Els arbres del coco de mar, que es diferencien clarament entre mascles i femelles, poden arribar a fer 30 metres d’alçada, i encara avui dia són utilitzats en alguns tipus de medicina alternativa, com ara la medicina tradicional xinesa.

A tocar de Prasline hi tenim l’illa de la Digue, que destaca per les roques de granit que adornen les precioses platges, i on trobem la platja més fotografiada del món: Anse Source d’Argent. S’hi pot anar amb ferri des de Prasline mateix. La Digue és molt petita i força plana i una bicicleta de lloguer és una bona manera d’explorar-la. Aneu a la platja i espereu que es pongui el sol. Probablement us quedareu sols, ja que els turistes de sol i platja a l’hora de la posta ja estan entaulats fent la cervesa. Això sí, assegureu-vos que la bicicleta tingui llum, tornar a les fosques amb bici no és gaire pràctic. La Digue és una illa molt tranquil·la, ideal per relaxar-se i gaudir de l’entorn donant un volt amb bicicleta o bé dalt d’un carro de bous.

Si el que vols és luxe, i tens la butxaca plena, a Seychelles hi ha illes privades, propietat de grans hotels, que estan dissenyades perquè els hostes experimentin absolutament totes les comoditats gairebé imaginables. Xalets amb platges privades, servei de majordom per a cada client, bufet lliure 24 hores a tocar de la platja, i un cotxet elèctric per desplaçar-te pels voltants. Tot això en un paisatge de somni fan de l’experiència un autèntic gaudi per a tots els sentits. Dins d’aquest ram, North Island seria un bon destí. Tota l’illa està reservada per només unes quantes villas o xalets amb platja privada, per descomptat, per als clients escollits que hi poden (i volen) anar a viure una experiència única. La conservació de l’entorn és important pels propietaris de l’illa, fins al punt que han impulsat la recuperació i reintroducció d’espècies d’ocells autòctons i molt amenaçats, com ara la merla d’ala blanca i el zosterops de les Seychelles, un ocell menut com un mosquiter que porta una anella blanca al voltant dels ulls. També tenen un programa de cria de l’amenaçada tortuga d’Aldabara. Una nit a un d’aquests hotels no acostuma a baixar dels 1.000 euros, això sí, esmorzar inclòs…

Per acabar, un autèntic regal per als fanàtics de la fauna és l’illa dels ocells, situada a uns 100 quilòmetre de Mahé. Abans Bird Island era coneguda com l’illa de les vaques, per la gran abundància de dugongs, també anomenats vaques marines, que hi havia hagut. Malauradament els dugongs, parents propers dels manatís, han anat de baixa. Però encara ara l’illa és la llar d’una munió d’aus, que conviuen en harmonia amb els pocs habitants que hi ha. Des dels mateixos bungalous es pot observar la vida quotidiana d’alguns ocells, i mentre omples l’estómac pots veure com alguna mare també alimenta els seus pollets. Hi trobareu des de xatracs de diverses espècies fins a tórtores i remena-rocs. Només té un inconvenient: si t’agrada dormir en silenci, aquest no és el teu lloc. Aquí el xivarri no para mai. Però, és clar, pots tenir l’experiència única d’adormir-te escoltant el cant dels ocells.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *